La frase s'ha fet cèlebre i fins i tot en temps actuals s'empra per a indicar que, quan les criatures s'ho proposen, aconsegueixen dels pares el seu propòsit a base d'insistència, i m'ha vingut a la memòria hui en assabentar-me de la notícia que la Diputació de Castelló està decidida a recuperar el parany i tot el que l'envolta, a través d'una escola o una càtedra científica, i és que per la presidenta provincial, aquesta modalitat de caça, actualment prohibida, és un senyal d'identitat i una tradició que cal defendre.
I és que, poc han tardat els paranyers a fer acte de presència. Ha estat aquest matí quan, a instàncies oficials o per petició de l'Associació de Paranyers de la Comunitat Valenciana, no ho sé, s'ha produït l'encontre, entre la senyora Barrachina i el president d'APAVAL, el senyor Bayarri, en presència del diputat de caça senyor Sánchez, per demanar a la diputació la màxima defensa de la caça del parany com a senya d'identitat de la província.
El parany de tords és un mètode de captura d'aus que consisteix en un grup d'arbres, en general garrofers, les branques dels quals han estat podades de forma especial. S'hi col·loquen les "pites", unes vares de fusta, de les quals parteixen tiges d'espart o primes varetes sintètiques recobertes d'una substància adhesiva, la "lliga". En general, tot el conjunt d'arbres es troba envoltat d'una tanca de ciment que fa més confortable aquesta activitat als paranyers evitant que escapen les víctimes.
El mètode de captura és senzill: les aus que es posen a l'arbre queden adherides a les vares d'espart i cauen a terra on són capturades i rematades. Diguem-ho clarament, el principal objectiu del parany, és la captura de tords sota la idea que constitueixen una plaga per als cultius, a part d'una suposada "tradició des de temps immemorials.
Però, vet per on, el mètode de caça del parany va ser prohibit per diverses sentències dels tribunals autonòmic, nacional i europeu (sentència del 2004), fins i tot pel Tribunal Constitucional el 2013, evitant la mort milers d'aus fringíl·lides i insectívores en només un mes i mig. Així, la Directiva d'aus 2009/147/CE prohibeix aquesta caça per ser un mètode de caça massiu i no selectiu, i no considera que la tradicionalitat d'un mètode de caça per si no ho eximeix de complir la normativa, i que n'hi ha altres tipus de mètodes ja autoritzats, per la qual cosa, a hores d'ara, tot i que es continua caçant, aquesta és una caça il·legal.
I si la caça és il·legal, la distribució i venda dels "pardalets" encara ho és més, de manera que tot i ser en alguns casos la cuina del tord és considerada una especialitat culinària tradicional dels nostres pobles, i són servits als bars sovint com a tapa, tords fregits en paella o rostits, i servits en una cassola de fang, avui dia amb la prohibició de la comercialització s'ha convertit en un aliment tabú que, la nova diputació, sembla estar decidida a recuperar.
I no només la seua caça, també la seua promoció entre els joves mitjançant la creació d'una altra escola, que vindria a afegir-se a la taurina, l'escola provincial del parany, que prendria el testimoni de les antigues de Vila-real i l'Alcora, que van desaparèixer el 2015 arran de la prohibició d'aquesta modalitat de caça.
Contents estaran els paranyers amb la notícia, però crec que aquesta pràctica antiga no té per què mantenir-se al segle XXI, ja que ara no existeixen les mateixes necessitats que abans, ni tenim les mateixes condicions socials, econòmiques i de desenvolupament dels nostres ecosistemes més propers.
Respecte com a demòcrata que soc la idea, si aquesta, adaptada a les circumstàncies actuals, aconsegueix "tirar endavant", aconseguint-se que aquest tipus de caça deixe de ser il·legal, massiva i no selectiva, però mai compartiré l'impuls que des de la diputació vol donar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada