Trilogia de l'Assumpció. (II) Una imatge i una urna

L'església de la Trinitat, a la plaça de les Escoles Pies de Castelló, té més de 100 anys. La primera pedra va col·locar-se en 1894 quan la família de l'arxipreste Joan Cardona Vives complint amb la voluntat del benefactor va comprometre's al seu finançament.

Ubicada en una zona de secà als límits exteriors de la ciutat, l'obra va ser dirigida per l'arquitecte Montesinos, durant l'execució de l'església vint-i-un anys, sent beneïda pontificalment el 27 de gener del 1916.

Entre les múltiples obres d'art que atresora a les seues naus, destaca en una capella lateral, una imatge, la Mare de Déu gitadeta, guardada en una urna d'excel·lent treball de marqueteria feta per l'ebenista José Vicente Herbas, un gran artista que va participar activament construint també l'altar major de l'església de Sant Agustí, després de la profanació que aquell va sofrir per les tropes franceses amb motiu de l'ocupació de la ciutat a la guerra de la independència. A Herbás, com a excel·lent moblista que era, se li atribueix també el mobiliari del Saló de Sessions de l'Ajuntament.

Era fruit de gran devoció a la ciutat la imatge de la "Verge Gitadeta" i en homenatge a la mateixa va fer una sorprenent urna, d'inspiració gòtica, amb més de 5000 peces de diferents colors que la fan única al món.

Tanta ha estat al llarg dels segles la devoció a l'Assumpció al nostre poble que les festes d'agost celebrades per commemorar aquell esdeveniment, enllacen amb el mateix origen de la ciutat i la imatge que la representa, la verge gitada, rep un culte especial a la Trinitat.

Fins i tot la devoció a aquesta festivitat de la dormició de la Verge i la seua pujada al Cel, va tenir per molts anys una sentida processó que eixint de l'església Major arribava fins a l'antic Portal de la Puríssima i, des d'allí tornar a la cocatedral.

La imatge i la festivitat en general van arribar a estar tan arrelades al nostre poble que encara els més grans recorden alguns refranys que fan referència al moment, cas de "A la Mare de Déu gitada, refresca la matinada" i les seues variants "A la Mare de Déu en el llit, ja refresca la nit" o "A la Mare de Déu Gitada, prepara la flassada", tots incidint en què a partir del 15 d'agost, generalment, a les nits, ja comença a refrescar.

Per la festa de l'Assumpta les més antigues tradicions i rituals també prenien cos al poble, començava el repòs de la natura, després de les generoses collites estiuenques; la Verge s'envoltava de diferents plantes, que curaven ferides, allunyaven tempestes i facilitaven els parts, conjuraven mals i atreien la bona ventura. Tota açò, cultura popular, malauradament s'ha perdut. Només resta la imatge i l'urna...

Les festes de cada poble han de recordar i fer reviure la mateixa història i la mateixa consciència de poble. No volem viure ancorats al passat. Però, per viure els desafiaments actuals, necessitem saber qui som, d'on venim, on trobem les nostres arrels. Cadascuna de les nostres festes hauria d'ajudar-nos a fer camí en aquesta direcció, també la festa de l'Assumpció.

Com a colofó us deixe uns versos d'un poeta mallorquí, Rafel Bordoy i Pomar, que podem trobar en un dels seus llibres i que portant el títol de: Mare de Deu d'Agost, podeu oferir a la Verge "gitadeta" si us acosteu a visitar-la a la seua capella de la Trinitat, i que diuen així: "Un sol de calç emblanquinant façanes/bellveures esponjats al fons de l'hort/i branden, consiroses, les campanes/que estan tocant a mort./Envoltant el taüt la clarandera/de quatre ciris, tremolosa llum/ jacent la Verge; entorn l'alfabeguera que escampa son perfum./ I gir el seu esguard cercant l'altura/ i atret per una estranya lluïssor/ he vist una coloma, blanca i pura/ volar vers la blavor."