75 anys d’una imatge.

La Marededéu del Carme o Verge del Carme, és una de les advocacions de la Verge Maria. La denominació procedeix de la Muntanya del Carmel d'Israel, que es tradueix com a jardí.

“L’Ordo Fratrum Discalceatorum Beatissimae Mariae Virginis de Monte Carmelo”, va néixer a Espanya al segle XVI per la reforma que Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu van fer de l'Ordre de La nostra Senyora de la Muntanya Carmel.

Octavio Vicent, va ser un escultor i imaginer valencià, a més a més d’artitsta faller que, el 1949, va rebre l’encàrrec per  part de la comunitat castellonenca dels carmelites descalços, de realitzar una imatge de la Verge del Carme, que havia d’ocupar el camerí central de la nova esglésiat que aquella congregació acabava d’aixecar, als voltants del primer molí a la part nord de la ciutat, reprenent el projete de 1929 de l’arquitecte Godofred Buenosaires, i rematat després de la guerra civil, pel també arquitecte Alfonso Garin,

Una esglesia que formava part d’un convent que, tot i ser consagrada l’any 1942, no va estar rematada, fins la colocació d’aquella imatge, tot just ara fa 75 anys, un 6 de juliol de 1949.

Un convent amb una comunitat religiosa que, malgrat haver estat, a les dècades dels anys 50 a 70 del segle passat, una de les de major supremacía en quan a nombre de membres, entrat el segle XXI estava en franca decadencia, esseny l’any 2012, el darrer en que va mantenir-se la comunitat de monjos “carmelos”, després d’haver tancat amb anterioritat el seminari primer i el col·legi concertat després, quedant l’església com a testimoni del seu pas pel raval.

Però centrem-nos en l’escultor i la imatge, veritables protagonistes  d’aquest escrit. Octavi Vicent, va ser un home radicalment bo, personal i irrepetible; diuen els qui van tractar-lo més directament que sempre estava disposat a comprendre i acceptar les raons dels demés, tot i que, com va ser autor de més d’una falla, alguns el qualifiquen de “fallero”. Va ser un home a qui li agradava viure, però a la vegada de treball i esforç constant.

Apenes superava la trentena d’anys quan va rebre l’encàrrec per modelar la Verge del Carme, i com a hábil modelador que era, va crear una escultura exquisita, delicada i sensible, sutil, de clara influencia renacentista italiana. La seua idea artística se centrava en la puresa dels volums i l’esència de la forma i així ho va plasmar en aquesta imatge.

El fet de ser l’elegit per modelar esta figura de la Verge era perquè ja abans n’havia realitzat una altra per l’església de Sant Jaume Apostol de Moncada d’on era la seua esposa, així com una Immaculada per Massamagrell, obres que el van fer mereixedor de la màxima confiança dels cercles religiosos valencians i de la comunitat carmelita castellonenca.

L’escultura de la nostra Verge del Carme, se circunscriu dins del més pur art cristià, essent una obra de forta renovació figurativa que se separa de la influencia laica de les escultures religioses que es feien en aquell temps, bones però sense base moral. A partir de la creació de l’obra “dels Carmelos” ja mai va deixar de rebre encàrrec per crear estatues sagrades, fins i tot d’imatges processonals.

Anys després d’aquell 6 de juliol de 1949, l’escultor va reconeixer que esculpir la Verge amb el Nen Jesús als braços de manera amorosa, formava des de sempre part del seu temperament.

No se el que deguera costar econòmicament l’obra, tal vegada unes cinc o sis mil pessetes que era el que aleshores solia cobrar l’escultor per treballs semblants, però el seu valor sentimental, es va fent incalculable pels veïns que, contemplant aquesta Verge, aquesta imatge, a mesura que passen els anys, continuem mantenint i recordant la presència de la comunitat carmelita al nostre estimat raval.