Nervis, il·lusió i alegria – Desengany, decepció i impressió...

Sembla un tòpic, aquesta trilogia es repeteix amb molta freqüència al nostre poble cada any en arribar aquestes dates de final de juliol, és el moment del relleu fester, de tancar i obrir un nou cicle, de l'elecció de les xiquetes i dones que han de representar la ciutat dins el món de la festa.in

El nerviosisme és una resposta emocional natural davant de situacions que ens inquieten en algun aspecte, suposen una amenaça o representen un desafiament que es manifesta principalment com a sensació d'ansietat, inquietud i tensió. Per extensió, tenir il·lusió és experimentar i manifestar l'alegria i l'entusiasme, amb l'esperança o la realització d'alguna cosa agradable i, l'alegria és aquella sensació agradable que ens fa estar contents, amb ganes de somriure, amb bon humor i amb ganes de passar-ho bé.

Tres emocions que des del moment en què, el passat 30 de juny van fer-se publiques les bases per presentar candidatures fins al dijous passat en què van tindre lloc les eleccions i respectius nomenaments, 15 dones i 13 xiquetes van compartir, tot i que, com és sabut, només la meitat, 7 majors i 7 menudes van aconseguir fer realitat el seu somni.

Per catorze, aquella trilogia emocional va mudar-se de cop per un nou inventari de sensacions, desengany, decepció i impressió, en veure que les expectatives creades no arribaven a fer-se realitat.

Però en realitat no només van ser aquestes 14 dones i xiquetes les que van quedar decebudes, estic convençut que altres veïnes, altres joves que estimen i viuen les tradicions del nostre poble, també van experimentar amb anterioritat aquesta impressió, en comprovar que "per mor de les bases" se'ls tancava novament l'oportunitat de poder presentar candidatura, i tot per no haver "passat" amb anterioritat per una Comissió de Sector.

Entenc que formar part d'una Gaiata pot ser un bon aprenentatge per conéixer el funcionament fester oficial, però, a la vegada crec que el no haver pertangut a cap d'aquelles estructures, no ha de ser motiu excloent per a tancar les portes, trencar una possible il·lusió, deixar fora a qualsevol xica, gran o menuda, de representar per un any, per un cicle fester, tota una ciutat, dins i fora d'aquesta.

Ens omplim la boca dient que les nostres festes són populars, obertes, participatives, però, a la vegada, limitem candidatures, excloem possibles participants, fomentem possibles decepcions, a la meua forma de veure, tota una incongruència...

Però som democràtics i si les bases, tot i que sense unanimitat, van ser aprovades pel Consell Rector, màxim òrgan directiu fester del Patronat Municipal de Festes, cal acceptar el resultat que d'elles es desprén, de manera que públicament vull felicitar les dones i xiquetes elegides i les seues respectives famílies per tot el que per elles pot arribar a suposar aquest any fester que ara s'apresten a començar. Enhorabona, de segur que us ho mereixeu de sobra.

Estic segur que els nervis, la desil·lusió, el desengany o la decepció, d'unes, les no electes, i d'altres, les que no van tenir ni tan sols aquella oportunitat, hauran quedat o quedaran en pocs dies en uns sentiments fugaços, trobant ràpidament les forces necessàries per tirar endavant, per continuar vivint les tradicions, la història i les festes de Castelló, com sempre, presentant-se mils d'ocasions per tornar a somriure.

Sempre hi ha un abans i un després, tot és millorable, per descomptat també aquestes bases, buscant una democràcia integra i ferint les mínimes il·lusions, una tasca gens fàcil i que requereix, sobretot, valentia per part del Patronat de Festes