La ciutat

La ciutat

dimecres, 31 de juliol del 2024

No n'hi ha dos, sense tres!!!

Sembla haver-hi una llei no escrita que ve a dir que qualsevol idea, iniciativa o acció presa per un equip de govern, haja de ser immediatament criticada, negada i no acceptada pels membres de l'oposició; aquest és un fet evident i fàcilment comprovable siga abans o ara, ja siga en l'àmbit internacional, estatal, autonòmic o local.

És veritat que, de vegades, moltes o poques, els governants erren en la presa d'acords, que no sempre tenen raó i que no sempre tot allò que proposen i aproven resulta encertat per aquells qui, en algun moment, van atorgar-los la confiança, i que ho fan, simplement "perquè manen"; però també ho és que, algunes propostes, poques o moltes, que es llancen des de l'oposició podrien resultar més que acceptables i beneficioses pels ciutadants, pels veïns, i que, "per venir des de l'oposició", quasi mai són acceptades.


En l'àmbit municipal, a Castelló, els nostres governants, casualment del PP, van descobrir ja fa uns quants anys, que apostar per "la gastronomia" era una forma prou senzilla per a fomentar l'activació turística
.

Així, a la tardor del 2013, essent alcalde el senyor Bataller, va nàixer "la ruta de la tapa" com un aparador amb la pretensió de destacar la singularitat i la riquesa de la cultura culinària de la capital de la Plana; una iniciativa que des del primer moment va comptar amb la col·laboració de la Federació Espanyola d'Hostaleria i Restauració i sent, l'únic esdeveniment gastronòmic popular de la Ciutat que s'ha celebrat ininterrompudament tant amb governs dels uns com dels altres: Bataller, Marco, Carrasco.

Un segon esdeveniment amb característiques semblants, va nàixer de la mà de l'actual equip de govern, impulsat també des de la regidoria de turisme fa només uns mesos, el febrer passat, "la ruta del carajillo" en el que per més de 100 dies, una setantena llarga de bars i restaurants de la ciutat van oferir-nos al veïnat i visitants les diferents versions de preparació del carajillo per tal de valorar aquest emblemàtic beuratge de la capital de Plana. La ruta va presentar una variada oferta de carajillos elaborats de diferents maneres en un concurs popular que, sembla va tenir prou d'èxit i constituint un nou reclam urbà.


I com no hi ha dos sense tres,
com que els esdeveniments, les situacions, els atzucacs no solen ser únics sinó que es repeteixen més enllà, ara, l'equip de govern municipal, de la mà dels regidors de turisme, de barris i d'impuls econòmic, volent unir en un sol procés dinamització de barris i promoció gastronòmica, anuncia la pròxima celebració al mes de setembre de "la ruta de l'esmorzaret", per posar en relleu una de les principals senyes d'identitat castellonenca i motiu per a descobrir o redescobrir els nostres barris tant per a locals com per a turistes.

Per descomptat crec que aquest nou esdeveniment també assolirà un gran èxit local, ja que tot i no ser exclusiu castellonenc, l'esmorzar és una tradició gastronòmica que amb el seu origen agrícola, que passava del dur treball al camp al descans i mos als bars i tavernes propers, defineix com és la ciutat i com som la gent.


Una ruta de l'esmorzar que partint de la tradició, més que un àpat estem davant de tota una cultura, de segur que juntament amb la innovació, mantindrà en més d'un dels locals participants, la base, el cacau del collaret, els adobats diversos, les olives i fins i tot els tramussos, l'amanida amb abundant tomata i ceba tendra i "la rua" de mida més que respectable amb embotit, carns diverses, ous fregits, vegetals diversos o truites d'inversemblants combinacions, tot ben regat amb cervesa ben freda o vi amb llimonà. Èxit assegurat.

Només una advertència, si tenim al nostre poble deficiències greus a la sanitat pública, amb rutes de tapa, de carajillos i ara d'esmorzar, que inciten a què mengem i beguem més del que, som capaços de processar normalment, si podem patir fàcilment un enfit, el govern municipal no estarà tractant de fomentar també de manera indirecta la medicina privada? Per descomptat que existeix la possibilitat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada