Tant de bo!

Ojalá és una expressió molt estesa entre els valencianoparlants, però és incorrecte normativament. És un mot castellà que prové de l'àrab i que significa quelcom semblant a 'deu ho vulga'. Amb aquesta paraula la intenció és expressar el desig que passe alguna cosa. En valencià l'expressió més popular per dir el mateix és tant de bo.

Per tant, aquesta expressió l'emprem a la nostra llengua per expressar l'esperança perquè ocorrega alguna cosa esperada o anunciada. La locució va vindre'm al cap anit, quan vaig escoltar la notícia que s'acabava de gestar a la seu central del partit i feta pública mitjançant un comunicat: "Vox lleva al límite su órdago al PP y da por rotos sus pactos".

El partit del senyor Abascal havia avisat que si a la reunió de la Conferència Sectorial de la Infància i Adolescència en què s'abordava la reforma de la llei d'estrangeria i l'acollida de menors, que s'havia de celebrar ahir al matí, el PP recolzava la proposta del govern del repartiment dels menuts immigrants entre les diferents comunitats autònomes, trencaria en aquelles comunitats on governa conjuntament amb el partit del senyor Feijoo.

La reunió va celebrar-se i tot i que la reforma de la llei va quedar a l'aire, el PP va recolzar el repartiment de 347 migrants no acompanyats entre les diferents comunitats autònomes, per la qual cosa, el senyor Abascal va dir que els acords governamentals de València, Extremadura, Castella i Lleó, Aragó i Balears, quedaven trencats.

Ara bé, aquesta decisió unilateral deu, per lògica, ser assumida per les cinc regions autònomes, estant ara "la pilota" en cadascuna d'elles. La papereta que se'ls presenta als ultradretans no és senzilla. D'una banda, estan aquells que pensen que si tiren endavant la ruptura, el fet els hi farà a curt termini més mal que bé, malgrat que continuen pensant que pot resultar-los beneficiosa a llarg termini; de l'altra banda aquells que pensen que s'ha d'estudiar cada cas, cada pacte i no fer un trencament a l'uníson, podent arribar a rebel·lar-se contra la decisió d'Abascal.

Davant el fet que totes les comunitats del PP hagen votat a favor del repartiment, Vox ha fet de la immigració il·legal el "desencadenant del conflicte" i ara, no ho té gens fàcil per fer marxa enrere.

El nostre País Valencià per Abascal és "la joia de la corona", per ser la comunitat més important de les cinc on comparteix govern i, malgrat que els consellers de Vox i tots els càrrecs públics, s'han aprestat a dir que trobant-se còmodes al govern, acceptaran la decisió que l'executiva nacional adopte en la reunió que aquesta vesprada s'ha de celebrar a Madrid.

Pel que puga vindre, poc o molt, el govern valencià encapçalat pel senyor Mazón ja ha dit que estan preparats per qualsevol escenari, fins i tot en mantenir un govern en solitari intentant arribar a acords puntuals amb els diferents grups, cosa que ni ells mateixos veuen com a fàcil i factible.

Hauran de fer les maletes el torero i els seus companys i companyes? Renunciaran voluntàriament alguns, per no dir molts, a pesar seu, als golosos sous? Seran lleials i coherents? Per descomptat no han tardat a manifestar que si tot acaba malament la culpa serà del PP, acusant a Feijoo d'haver actuat unilateralment i ser el causant directe d'aquesta inestabilitat.

Tant de bo així siga i en poques hores els vegem a tots fora de les institucions valencianes. No queda massa per comprovar si tot salta pels aires o queda en un no res.