Entendre i gaudir de l’art modern no és gens fàcil...

 El resultat, és evident, no deixa indiferent no ningú. Aconseguix allò que se suposa busca en primer lloc, cridar l’atenció. Tot i això, poca gent de la molta que es sorprén davant la proposta, arriba a entendre alguna cosa, i menys vianants encara veuen en aquella situació una crida, un reclam per visitar la Fira d’Art Contemporani de Castelló que des d’ahir dijous i fins el proper diumenge, representa una ocasió única per veure en un mateix lloc, i al nostre poble, l’oferta més nova i actual de l’art contemporani internacional. 

El vianant que creua la plaça d’en Cardona Vives, es topeta visualment en una composició plàstica que representa tot un desastre. Diferents blocs de ferralla, banquets trencats, fanals públics arrencats i llençats al terra i tres vehicles totalment destruits, esclafats…, un veritable caos. 

Costa entendre que ha passat, que significa tot allò envoltat de tanques i “cintes” de policia. Alguns, pocs, molts pocs, és difícil, arriben a esbrinar que allò és una exposició plàstica, una mostra artística, que els blocs de ferralla volen representar meteorits que des de l’espai exterior han caigut a la Terra, al sol de la nostra plaça i han destrossat material urbà i vehicles, són elements que venen de l’exterior… de Mart, i van lligant caps… 

Mart, Marte en castellà és el nom que rep la Fira d’Art que està tenint lloc al Palau de la Festa, espai que dit siga de passada, no considere per la seua ubicació, massa lluny del centre de la ciutat,  i la seua principal finalitat, servir de marc per esdeveniments festers,  el lloc més adient per aquest tipus de manifestacions, de manera que els organitzadors pensant en com atraure al públic, com fer arribar els ciutadans al Palau, traslladen un reclam, una proposta impactant, al mig del centre de la ciutat… 

Però amics, entendre i gaudir l’art modern no és gens fàcil, necessita d’un aprenentatge moltes vegades lent i progressiu, necessita d’un procés laboriós i constant, per això és molt difícil entendre aquesta estructura, tot aquesta parafernàlia muntada en un lateral de la plaça d’En Cardona Vives, i veure-la no com una “cosa rara” o “un destarifo”, si més no com una obra d’art, que ens empeny i a la vegada convida a desplaçar-nos fins el Palau multifuncional del carrer Riu Sella. 

Ahir a la vesprada vaig acostar-me una estona a la plaça i observar les actituds i reaccions dels veïns en veure allò que s’oferia als seus ulls, constatant un fet: pocs veien en allò art, tot i que si que despertava una activitat neuronal a les seues ments, un estímul del pensament, per tal de trobar alguna explicació coherent… 

També a mi van assaltar-me un munt de dubtes, estem a Castelló preparats per entendre la modernor més agosserada? Som capaços de valorar i comprendre una concepció cultural que realment no és la nostra? Aquest “destarifo” que entra pels ulls és entés com a art?  

”La policia  sospita d’una venjança del karma còsmic per l’ús banal del nom del planeta roig per una Fira Internacional d’Art”… transformació de la realitat mitjançant la sensibilitat i inquietud, inconformisme, reclam, crítica…. Me’n vaig al Palau.