Zero a un. Resultat final?

El títol d’aquest escrit, podria ser, podria fer referència al resultat d’un encontre de futbol de la lliga recent iniciada, i per allò de l’actualitat, podria ser concretament el resultat que va donar-se la vesprada-nit d’ahir a l’estadi del Madrigal de Vila-real en l’encontre entre l’equip local i el totpoderós Barcelona, però no, res te a veure amb l’esport, tot i que ens “toca també de prop” i vol fer referència a un aspecte de la política agrícola en què el govern espanyol del senyor Rajoy, l’europeu de la senyora Merkel i el poderós Putin han tornat a complircar el ja malmés món de la taronja valenciana.

Per raons que se m’escapen i no arribe a comprendre sembla que els productes citrícoles valencians són afectats pel “veto rus” i, tot i no estar encara en campanya, les nostres taronges estan incloses en el paquet de productes que no han d’arribar al mercat rus, amb la conseqüent pèrdua de mercat que açò suposarà en pocs dies.

Diuen els dirigents polítics que de segur quan comence la campanya “els russos” aixecaran el “veto” a les taronges espanyoles. Es possible, però no probable, doncs en el paquet de productes vedats no van ser inclosos en el seu moment i, tampoc estaven encara en campanya, els kiwis italians, que quan maduren, entraran de ple al mercat rus.

De manera que ara ja s’entén el títol del post: Espanya 0 – Itàlia 1, o taronges valencianes 0 – kiwis italians 1. I quina reacció està tenint l’entrenador espanyol i el seu ajudant, és a dir la ministra García Tejerina i el conseller valencià i vepresident Ciscar, al veure que estem perdent el partit?

Sembla que des de “la seua banqueta” no veuen que fan falta canvis i revulsius i que els ciutadans, els espectadors, els llauradors locals, demanen canvis. Canvis que haurien de concretar-se en accions oportunes davant de la Unió Europea per tal de millorar les ajudes econòmiques destinades a pal·liar els efectes del “gol que ens han marcat”, del “veto rus”, per tal si més no, d’aconseguir almenys empatar el partit i no perdre definitivament els tres punts, el mercat.

Hem de pensar que l’equip rival és més potent que el nostre i per tant hem de resignar-nos? NO. Hem de lluitar, els responsables no han de mirar cap a un altre lloc, no han de ser “passotes “, cal que facen canvis i fer-los ja, abans que s’acabe el partit i el resultat siga innamobible, cal resoldre la marginació dels productes agraris valencians front als kiwis italians, o és que l’italià és millor equip que l’espanyol? Pel que hem vist fins ara sembla que els nostres dirigents polítics nacionals així ho creguen.

Cal moure la banqueta, i alguns pensem com a mínim en dos revulsius, aconseguir que els productes valencians estiguen dins de les ajudes europees com altres productes i replantejar la política exterior de la Unió Europea per què els agricultors valencians no paguem les conseqüències d’un conflicte en el qual no tenim ni part ni veu.

Només així, podem tal vegada, aconseguir nivellar i per què no guanyar el partit. Si seguim sense fer res ja podem donar-lo per perdut.