Trist, molt trist, massa trist...

La setmana passada i mitjançant un grup de WhatsApp vaig rebre per part del comissari de l’exposició, la invitació per assistir a la inauguració de la mostra “Biot, la poesía de la naturaleza”, dedicada al pintor valencià establit a Vila-real, Pepe Biot, acte que ha tingut lloc aquest matí a la Sala San Miguel de la Fundació Caixa Castellò, amb el suport de la Generalitat Valenciana, el Consorci de Museus de la Comnitat Valenciana, la Diputació Provincial i l’Ajuntament. 

Allí ens hem aplegat una bona colla d’amics i amants de la cultura a la nostra ciutat per poder compartir amb el pintor les seues obres a la vegada que acompanyar al cronista de la ciutat i comissari de l’exposició Tonico Gascó. 

L’acte digne dins de la senzillesa també ha contat amb la presència de diferents “autoritats”, fins a 10, que, naturalment, han ocupat escenari al costat del propi artista. De totes aquestes persones representants de les diferents institucions que directament han tingut a veure amb aquest “comboi”, 7 han pres la paraula per dir la seua, cosa que era d’esperar… 

Però el que no esperava i per tant més m’ha cridat l’atenció a mi, i també a altres persones que hi havia al meu costat, ha estat l’ús que els diferents intervinents han fet de la llengua en prendre la paraula, tots, excepció feta del propi pintor, s’han dirigit al públic assistent, amb més o menys encert, en castellà. 

Semblava mentida que estiguérem a Castelló, en un acte on des de la primera fins a la darrera institució que l’impulsava, preuant-se d’estimar la terra i la llengua pròpia, i honorant un pintor valencià, empeltat de castellonerisme, feren les seues intervencions com si a Valladolid estiguérem i més encara coneixent el públic que en aquell moment havíem estat convidats a la inauguració que, amb tota naturalitat, i fins el moment d’iniciar els diferents parlaments, tots empràvem el valencià per dirigir-nos els uns als altres, començant pel propi Tonico Gascó i acabant pel diputat de cultura el senyor José L. Jarque alcalde de la Vilavella i passant per a més INRI per la també castellonenca Beatriz Gascó, Directora General d’Innovació i Política Lingüística de la Generalitat. 

Vergonya aliena, digueu-me exagerat, però pense que calia vigilar cada detall i de la mateixa manera que els diferents quadres exposats pense han estat ben triats per donar a conèixer l’obra de Pepe Biot, també pense que no s’ha tingut cap mirament envers l’estima per la llengua, doncs no hi ha que oblidar que estimar la llengua és defensar-la i fer-ne un bon ús. 

Si no volem donar importància a la situació, si no volem acceptar que aquest era, perquè no, un bon moment per expressar-nos en valencià, si no ens naix, com així semblava a més d’un, usar la llengua del poble, la impressió que s’ha donat ha estat “d’acadèmics decoratius per eixir a la fotografía” i, els elements decoratius mai salven una cultura. 

Gràcies senyor pintor, gràcies Pepe Biot, perquè Vosté no tant sols es capaç de transformar l’acte de pintar en un riu de noves sensacions, també a l’hora de parlar ha donat hui tota una lliçó, i no tant sols pel que ha dit, que ha estat interessant, si més no per la manera de dir-ho i la llengua en què ho ha fet. Vosté si semblava un “dels nostres”, els altres, per mi, sobraven tots. Trist, molt trist massa trist.