La porta del darrere

 A Castelló com a altres molts pobles, fa anys, les cases eren estretes i fondes. De vegades tan fondes que arribaven a l'altre carrer, al carrer del darrere, de manera que l'entrada principal de l'habitatge donava al carrer més principal, més important, ample o de fàcil accés, deixant a la part del darrere, una porta més senzilla i estreta, allò que després i a les cases dels rics passarà a anomenar-se “porta de servei” i que al nostre raval sempre s'ha conegut com a “porta falsa”.

En algunes ocasions “la porta falsa” servia també per eixir de la vivenda sense despertar sospites, per abandonar l'habitatge sense que ningú se n'adonés. Aquesta forma d'actuar era tant evident en tantes ocasions que ha restat en el temps la frase “eixir per la porta del darrere” com a expressió per indicar un abandonament d'un lloc o càrrec després d'haver ocupat i tingut gran rellevància en assumptes diversos i variats.

Exemples, malauradament, en tenim molts i a prop nostre; sense anar més lluny en diferents ocasions quan un equip de futbol no “va ve”, l'entrenador abandona el càrrec, “ix per la porta del darrere”, o jugadors de futbol pels quals s'han arribat a pagar molts i molts diners, i no rendixen allò que d'ells s'esperava, el club “els ven” fent-los eixir, sense pena ni glòria, per la porta del darrere...

En el món de la política local també hi ha casos molt coneguts tant d'entrar com d'eixir per “la porta falsa”. Recordem com el propi alcalde Bataller va arribar a l'alcaldia sense que els ciutadans el coneguérem ni el votàrem... va arribar per la porta del darrere, o com el gran Carlos Fabra, va haver d'abandonar la presidència de la Diputació i quasi el partit polític que va fer-lo gran, sense pena ni glòria, per la porta del darrere.

Hui, també a casa nostra, a la sessió plenària de la Diputació castellonenca, qui va ser fins fa poc de temps, exvicepresident de la mateixa, el senyor Francisco Martínez qui va anunciar la setmana passada també la seua renúncia a l'acta de diputat, ho ha fet efectiu. Després de més de 15 anys entrant per la porta principal, hui ha eixit per la porta del darrere.

I ha eixit per la porta del darrere perquè no està gens clar si ha tractat d'enriquir-se aprofitant-se del càrrec com afirma l'oposició, si més no, i principalment perquè s'ha adonat que ha perdut la confiança dels seus propis companys, tot i que ell s'afanyat a dir que abandona “amb la convicció d'haver actuat sempre dins la legalitat i a favor dels interessos públics”, però malauradament no és el primer que fa aquest tipus d'afirmacions i després la justícia s'encarrega de demostrar que no és així, com va passar-li al seu anterior president el senyor Carlos Fabra.

Tal vegada al senyor Francisco Martínez se li feia estrany ocupar un lloc lluny de la taula presidencial després de tants anys surant com l'oli, o tal vegada no siga així, però que Martínez que des del 1995 és diputat, en poc més de 20 anys haja aconseguit passat de ser un “tender de poble” a gestionar un patrimoni personal d'1'5 milions d'euros, és més que sospitós i siga per alguns veïns el paradigma de persona que s'ha pogut fer ric mitjançant la política i o amb herències més que dubtoses de persones del seu poble.

Hui abandona el palau de la plaça de les Aules per la porta del darrere, tot i que manté l'entrada per la porta principal “al seu” ajuntament on sembla mantenir un fort recolzament doncs de manera legal o no, la història i la justícia s'encarregaran de demostrar-ho, en aquests anys ha dotat a un poble de 3000 habitants de grans actuacions avalades per la pròpia Diputació, la Generalitat i fins i tot la Unió Europea, cas de la piscina coberta, el complex esportiu, un centre CEDES, uns institut d'educació secundària, un centre de salut, una comissaria...

No seria gens estrany que els diferents embolics i processos judicials portaren també a Martínez a eixir per la porta del darrere de l'ajuntament. Serà per això que no ha dit si té en ment tornar-se a presentar a les properes eleccions municipals? Serà.