Pluja i festa

Mai plou a gust de tots. És veritat que ens feia molta falta, és veritat que va caure “justa, pura i amb mesura”, és veritat que el camp principalment ho agrairà, és veritat que ha portat més beneficis que entrebancs, però tot i això, em sap molt de greu que la pluja elegira el dia d’ahir per fer acte de presència a Castelló.

Tot i que es  venia anunciant al llarg dels darrers dies, sempre quedava la possibilitat que ens respectés, però a la fi, no va ser així. Ja de bon matí els  carrers estaven mullats i els xàfecs eren continus, recollint-se al llarg de tota la jornada més de 15 litres per metre quadrat, la qual cosa va fer que, diferents actes que hi havia programats hagueren de suspendre’s o modificar-se, cas de la “IV Marxa per les rutes cicloturistes de Castelló” que des de la regidoria de mobilitat de l’ajuntament hi havia prevista, la  processó del carrer de la Mare de Déu de la Balma o la festa que la Colla Pixaví, havia programat com tots els anys a l’ermita de Sant Roc de Canet.

D’aquesta darrera festa, és ben conegut pel veïnat, que a més a més de la celebració eucarística i homenatge anual a persones i institucions que des de la seua senzillesa han contribuït a fer més gran Castelló, tots aquells que s’acosten a l’ermita poden participar del dinar de germanor, de la “caldera de Sant Roc”, signe del compartir, generositat i amistat dels membres de la colla festera.

 

Però clar, si el dia no acompanya, la condimentació de “les calderes” no pot realitzar-se per la qual cosa, va caler improvisar una mica, trobar una solució, de manera que la missa i homenatge si van poder realitzar-se al fer-se a cobert, però el dinar no, sorgint un problema afegit, que fer amb tot el preparament gastronòmic: fesols, arròs, carn…

La solució va ser ben senzilla. És ben coneguda a Castelló “l’Obra Social d’Inserció al Marginat”, OSIM, i el seu menjador, obert fa ja més de 30 anys i que atén diàriament a un gran nombre de persones, servint-se de manera  desinteressada més de 160 menjars, de manera que el Pixaví, vam decidir donar tots aquests aliments que havien de ser compartits en la festa i que el temps no va deixar que realitzarem a aquest menjador social, aportant un granet de sorra, una acció solidària a favor de les persones més desemparades de la societat, especialment els transeünts, persones amb problemes de drogadicció, malalts i persones del nostre entorn que presenten pocs recursos.

El dia que va començar amb certa tristor per la pluja, va acabar amb un somriure i agraïment per part d’uns veïns que, malauradament, fa temps han perdut la il·lusió. Vet per on la pluja no va aconseguir ni deslluïr la festa religiosa, ni tampoc que es perguera el sentit de compartir “de l’escudella de Sant Roc”.

La campana de l’ermita no va tocar va parar de repicar en tot el matí, i en un moment de treva de la pluja, fins i tot van poder sentir-se per toda la “partida” els coets i les traques, a la vegada que, a certa distància, un grapat de desconeguts en el fons i en l'exterior, s'alegraven que justament el diumenge 28 de setembre hagués plogut a Castelló.