“Junts sense fronteres” o “posar-se en camisa d’onze vares”

Imagine al senyor Moliner, president de la Diputació castellonenca, com una persona coherent, reflexiva, metòdica, que abans de prendre una decisió analitza, estudia els pros i contra, els beneficis i entrebancs que puga ocasionar-li i després actua.

Per això vaig quedar una mica desconcertat quan ahir vaig assabentar-me que havia estat Moliner juntament amb el president del Partit Popular de la província de Tarragona, el senyor Alejandro Fernández, els impulsors de la campanya “Junts sense fronteres” per fer evident, segons paraules textuals “l’absurd que suposa posar fronteres entre Catalunya i la resta del País”.

Més encara, Javier Moliner va explicar que la iniciativa busca demostrar que és molt més allò que unix les dues províncies, que el que ens separa, a la vegada que representa el sentir d’uns pobles que mai han volgut ser frontera de res i de ningú”.

Segur senyor Moliner?

No podia creure el que estava escoltant, vosté dient això quan ha estat el PP de la Comunitat Valenciana, el que ens governa des de fa un bon grapat d’anys, el que ha anat ficant murs, un darrera de l’altre entre els dos pobles, o no considera fre i separació el que “els seus”, el seu partit que ens governa, no ens permeta escoltar i veure les emissions de la TV3 i els programes de Catalunya Ràdio?

Justament per a que hi puga haver convivència i unitat cal compartir, i vostés són els primers que volen trencar, separar, amb assumptes com la unitat de la llengua que moltes i prestigioses institucions tenen clar i vostès s’empenyen en diferenciar.

El fet que gent d’Alcanar, Ulldecona, Masdenverge o La Ràpita, per citar alguns dels pobles més arrimats a Sant Rafael, Vinaròs, Traiguera o Xert s’hagen entés tota la vida perfectament entre ells quan parlen i hagen compartit i seguisquen compartint tradicions, diòcesi, infraestructures i estratègies turístiques és el que ha fet i fa que no haja hagut mai cap separació, resultant-me molt estrany que ara, el PP de Castelló, i el senyor Moliner al seu capdavant, entren a aquest joc, demostrant-me que conéixen poc el seu entorn, la nostra gent i es fiquen en camisa d’onze vares, alimentant aquesta pol·lèmica.

Em costa acceptar que Javier Moliner que sembla “xafa els pobles i coneix les realitats properes” entre a aquest joc, quan, estic segur, només pot portar-li més maldecaps que beneficis.

Només li trobe una explicació a aquest recolzament, un esforç a la desesperada per intentar “no pedre la cadira”, el poder, però molt en tem que tots els actes programats per recolzar aquesta unitat se tornen contra ells mateixa doncs caldrà començar per acceptar una cultura i llengua comunes i això, estic segur, no agradarà gens ni mica a més d’un dels seus possibles votants.

Senyor President de la Diputació de Castelló, crec que s’ha ficat vosté o l’han obligat a ficar-se en camisa d’onze vares i de segur que de seguir per aquest camí, de fer costat a qüestions que per la gent de Castelló mai han estat qüestionables, només pot portar-li entrebancs. Francament, el creia més intel·ligent.