Del poble de Castelló, sigau llum i auxiliadora.

Vodria portar hui al record de tots aquells que açò llegiu, la memòria d’un esdeveniment important de la història recent del nostre poble,  i que no és un altre que la proclamació de la Mare de Déu del Lledó com a Patrona principal de la ciutat, segons Breu Pontifici, firmat pel cardenal Vico, prefecte de la Sagrada Congregació de la cúria romana del papa Pius XI, atorgat el dimecres 8 de novembre de 1922, tal dia com hui, de fa 92 anys, jornada, que tant i ser molt important en aquella ocasió, hui em tem passarà sense pena ni glòria..

És veritat que la Mare de Déu del Lledó, ja des de temps arrere, era considerada i venerada pels veïns com a Patrona, no obstant això no va ser fins aquella data, que portem hui al record, quan la Santa Seu començà a reconéixer de manera oficial el seu Patronatge, després d’unes fructíferes gestions per part del Bisbat de Tortosa i havent transcorregut més de 40 anys des què el llavors regidor de l’ajuntament de la ciutat, el senyor Vicent Bellido, presentara a la sessió plenària celebrada per la institució municipal el 10 de gener de 1894, una proposició, avalada pel cronista oficial de la ciutat i l’arxiprest de Santa Maria, sol·licitant instruir l’oportú expediente per demanar a Roma la declaració canònica com a Patrona per la nostra estimada Mare de Déu.

Este Breu Papal, aquest diploma, que pot consultar-se, en l’arxiu de la confraria del Lledó,  indica que existint a la nostra ciutat una venerada imatge de la Mare de Déu sota l’advocació de Lledó, des de fa més de 400 anys, a la que els veïns li dediquen culte, festes i processons, i que manté una confraria sota la seua protecció, havent sol·licitat tant el clergat com els fidels una petició de patronatge, el Sant Pare, escoltant la relació del cardenal prefecte de la Sagrada Congregació de Ritus, concedix el decret, proclamant la Mare de Déu del Lledó, patrona principal de la ciutat, de manera que, a partir d’aquell moment, la imatge de la Mare de Déu pot rebre tots els honors i privilegis que jurídicament li corresponen com a patrona. 

 

No serà fins a i un mes després, concretament el 7 de desembre, quan els veïns s'assabentaren de l’existència d’esta declaració, realitzant-se un vol general de campanes i un solemne Tedèum a l’altar dels sants patrons, en l’església arxiprestal de Santa Maria, sent una gran manifestació de fe popular.

 

En aquest ambient no es d’estranyar que prompte prenguera força la idea de sol·licitar a Roma, per mitjà del bisbe diocesà de Tortosa, monsenyor Rocamora, l’ajuntament, l’arxiprest de Santa Maria, el prior del santuari i el president de la confraria,  la corresponent autorització per coronar la imatge de la Mare de Déu del Lledó. Petició que va autoritzar novament Pius XI, per mitjà d’un rescripte datat a Roma el 15 d’abril de 1923.

I com les comunicacions no eren llavors com ara, novament hagueren de passar uns dies perquè la notícia del decret de la coronació arribara a Castelló, fent-se pública el 2 de maig de 1923, ficant-se les bases per enllestir a penes un any després, les inoblidables i mai prou recordades i lloades festes de la Coronació, l’acte central de les quals el va constituir la benedicció de la corona i el solemne pontifical, celebrat a tocar de “la farola” símbol de la llum,  alçada com a record de l’acte en la plaça de la independència, però eixa ja és una altra història, això ja són altres records…