Equipaments i infraestructures de tercera divisió.

El futbol és, al nostre país, ens agrade o no, l’esport d’equip més popular;  també a la nostra ciutat, tot i que a hores d’ara, l’equip representatiu de la mateixa , el Club Esportiu Castelló, per circumstàncies que ara no venen al cas, milita a la tercera divisió, que és la quarta categoria de la lliga espanyola de futbol, immediatament inferior a la segona B i per damunt de les divisions regionals, considerada una categoria no professional i molt poc representativa, per una capital de més de 180.000 habitants, de manera que, vullguem o no, futbolísticament parlant som de tercera.

I no tant sols futbolísticament som de tercera divisió, també malauradament en equipaments i infraestructures, som també de tercera, amb uns projectes executats i que no estan reben el manteniment que mereixen, o altres que resten aparcats des de fa un bon grapat d’anys i que ningú vol saber res d’ells. Veiem…

No tenim encara AVE, fa pocs dies vaig sentir dir que l’alta velocitat arribarà a Castelló a finals del 2015. És possible, però també probable que no, només cal mirar l’aeroport que fa anys havia de rebre avions i a dia de hui, encara és “un aeroport per a les persones” i si m’apureu ni això.

No tenim un pàrquing decent a l’estació de trens inaugurada l’any 2000 i a la mateixa estació hi ha, cada vegada que plou, problemes en forma de goteres, fruit de la improvisació o la poca professionalitat d’aquells que han de fer front als defectes. Tots pensàvem en una estació espectacular i les rectificacions i reparacions no han deixat de fer-se per més de 14 anys, amb unes inversions més que milionàries…

I si parlem de l’entorn, estareu d’acord amb mi que, tot ell,  necessita una dignificació que estiga a l’alçada de la ciutat. La plaça dedicada a Victor Falomir, qui va ser tinent d’alcalde i regidor d’urbanisme a la dècada dels 90 i un dels puntals del  PP a l’ajuntament fins el seu traspàs el 1999, ma dreta de l’alcalde Gimeno i pare polític del president Fabra, dóna llàstima o cal dir vergonya?, està abandonada de la ma de Déu.

I la gota que acaba d’omplir el vas la fica l’estació d’autobussos. L’entorn geogràfic de l’estació del carrer Pintor Oliet, clama al cel per un nou desenvolupament urbanístic, doncs a hores d’ara ni facilita la mobilitat de dins de la ciutat ni tampoc resulta agradable i aclaridora per aquells que arriben o ixen per carretera als pobles de la província, a les capitals veïnes o l’estranger.

Per no ser menys i no desentonar amb la veïna estació d’Adif, també el sostre de la d’autobussos presenta goteres quan plou, tal com ahir mateixa, sense anar més lluny, defecte al qual cal afegir la deficient conservació dels seients o l’abandonament en què es troba el rètol anunciador de les diferents companyies i horaris d’eixida i arribada d’autobussos, que, fa més de quatre anys que està inoperatiu, amb la mala imatge que això suposa per aquells que arriben per primera vegada a la ciutat, que, com a mal menor, pensen: “clar, són de tercera” i el més greu de tot és que encerten.

Espere que Adif solucione definitivament el problema de les goteres de l’estació i que l’ajuntament, abans de ficar en marxa el TRAM o si més no, abans de les properes eleccions del mes de maig, o abans de l’arribada de l’alta velocitat, si és que ha d’arribar algun dia, impulse i dignifique tot l’entorn, plaça, pàrquing i estació d’autobussos, i que el Club de futbol de la ciutat arribe a situar-se sense massa dilacions en una millor categoria, i que algun dia puguem dir que en tot, però sobre tot en equipaments i infraestructures, que som de primera divisió, si més no és el meu desig i estic segur el de tots els que açò llegiu.