Foscor al País

 La foscor és segons el diccionari la qualitat de fosc, absència de llum o privació de claredat. La conseqüència directa de la mateixa és la negror que, en una accepció figurada significa summament trist, infaust.

La resposta emocional a aquesta absència de llum, foscor o negror inspira la metàfora de gran simbolisme que jo hui vull portar a aquestes línies, foscor com a manca de possibilitat d’exercir el dret a triar, el dret d’informació i el dret a tenir llibertat d’expressió, en definitiva el dret a ser més lliures…

El 17 de febrer de 2011, a les vint-i-una trenta hores, després de 26 anys d'emissió, va haver-se de ficar punt i final a la recepció de TV3 al País Valencià amb mesures absurdes promogudes des del Govern Espanyol i la pròpia Generalitat Valenciana.

Tot i que ho neguen una i altra vegada, el Consell va voler  la foscor informativa al País Valencià; i va anar encara una mica més lluny, el 29 de novembre del 2013, tot just hui s’acomplix el primer any, va tancar també definitivament Canal-9, la Ràdio i la Televisió Pública del nostre Páis, en un nou atemptat a la llibertat dels valencians que a partir d’aquell moment vam veure encara més reduïda la capacitat d’estar informats.

No contents encara, el 21 de gener d’aquest 2014 va impedir-se també que les emissions de Catalunya Ràdio s’escoltaren al País Valencià, impedint més encara que un dels drets col·lectius més bàsics d’una societat com la nostra, plural, oberta i lliure, que defensa la possibilitat que hi haja mitjans públics que reforcen la llengua pròpia del territori, no només quedara desprotegida sinó que quedara clarament atacada.

Ara, uns mesos o anys després d’aquests atacs i tenint en compte que tots els països del món tracten de protegir els seus drets lingüístics i la informació ampla i plural, seguim a la foscor, seguim sense ràdio i televisió pública valenciana i sense possibilitat de poder veure i escoltar, de poder en definitiva triar.

Per això defense des d’ací el ràpid retorn del Canal-9, i ho dic jo, que no el mirava, que no n’era usuari, però vull poder exercir eixe dret, com també el de poder triar veure i escoltar els canals autonòmics catalans.

Un any després del tancament de Canal-9 considere que va fer-se una instrumentalització política absoluta de la llei que a hores d’ara continua impedint el dret d'informació a través d'un canal de televisió públic, sentint que em trobe en un punt d'indefensió, d'assetjament i de persecució important, en definitiva en un punt de foscor, negre, molt negre.

Tanmateix aquesta foscor que ara tenim dure poc i el retorn de les emissions d’una ràdio i televisió pública, en valencià i de qualitat, juntament amb un retorn de les emissions dels canals de la corporació catalana de mitjans audiovisuals, siga prompte una realitat a casa nostra. Si més no és el meu desig en aquest trist aniversari.