Després de 8.500 visites i més de 140 "reflexions" en aquesta nova etapa bloggera, ací, el primer dia de l'any, estic puntual...
Gràcies per acompanyar-me
A continuació la meua de hui: "raïm i clementines". Espere siga del vostre gust i si no, tant se val, al cap i a la fi, són només unes reflexions que no pretenen arribar enlloc, que no pretenen canviar el rumb de la història....
El costum de celebrar el canvi
d’any menjant quelcom es remunta a l’Imperi Romà i, d’una manera en particular,
al culte relacionat amb el déu Janus, que era una deïtat bifront (lluïa dues
cares, una era la d’un jove i l’altra, la d’un vell). Així, els romans entre
ells s’oferien mel, dàtils i figues, aliments dolços, en definitiva, per tal
que l’inici de l’any nou també fos dolç i els permetés, alhora, oblidar els
disgustos de l’anterior. Aquest costum arrelà ben aviat a Europa, on, amb la
mateixa finalitat, les persones s’oferien mútuament llenties, que asseguren que
propicien la prosperitat econòmica, com encara es fa a molts llocs d’Itàlia.
La primera referència escrita
sobre els dotze raïms apareix en la Nit de cap d’any de 1895, en aquesta data
va ser el President del Consell de Ministres, Canovas del Castillo, qui, diuen
les cròniques, va acomiadar l’any amb “raïms i champagne”. L’any següent a la
Porta del Sol madrilenya, va iniciar el poble la tradició.
Sembla ser que “els nostres avis
van començar a creure que menjar raïm per Cap d’any portava riquesa i gran
ventura econòmica”. D’aquí ve, per cert, el conegut refrany
“Menjar raïms per Cap d’any/ porta diners per tot l’any”.
Però com versions hi ha per tots
els gustos, també a la nostra terra en circula una altra sobre l'orige d'aquest
costum, diu que aparegué el 1909, quan uns agricultors valencians, tingueren un
excedent de collita de raïm i temeren que, en arribar a finals de desembre,
n’haurien de llençar la meitat a les escombraries. Davant d’aquesta preocupant
situació, no se’ls ocorregué res més que engegar una campanya en pro de “els
raïïms de la sort”. I així, aquest invent s’anà escampant, de mica en mica, per
tot l’Estat espanyol.
Més de 100 anys després i quan ja
hi havia a Castelló persones que en lloc de menjar grans de raïm, havíem
decidit seguir el ritual però amb gallons de clementina, el regidor
d'agricultura del nostre ajuntament va voler donar un impuls a aquesta
iniciativa i el Nadal del 2013 va engegar-se la campanya “12 gallons de la sort de
clementina de Castelló” “castellonitzant” aquest costum i convidant a
participar a tots els castellonencs, turistes i visitants en esta iniciativa:
prenent 12 gallons
de clementina de Castelló, un amb cada campanada de cap d'Any. Iniciativa que
s'ha repetit en aquest final del 2014.
No sé quanta gent ho degué fer
així anit, però de segur que molts, doncs a més a més de les 7.000 bossetes que
van repartir-se diumenge passat al mercat de la taronja de manera gratuïta,
també els hotels de la ciutat, em consta, van donar l'opció als seus comensals
de triar entre el raïm o les clementines.
S'haura convertit ja en una
tradició? S'estendrà a partir d'aquest impuls la iniciativa a nivell nacional
com ja va passar amb el raïm?.
No ho sé, però d'aconseguir-ho
suposaria una important ajuda als maltractats productes de Castelló, una
empenta pel nostre sector citrícola i l'economia. Reflexió del primer matí del
2015, el costum d'acomiadar l'any i donar la benvinguda al nou amb raïm o
clementines, o millor, clementines i raïm?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada