Temps de lectura

Sempre és bon moment per llegir, però diràs que hi ha dies, ocasions, que trobes més temps per fer-ho. En el meu cas, aquests dies “festius” de la Setmana Santa, des de sempre, han constituït un bon moment.

També aquest any, un llibre ha deixat la prestatgeria i roda per casa, un llibre que ja havia llegit i que ara rellig amb una visió diferent, nova; fins i tot i diria un llibre “que ve com anell al dit” per ser llegit en aquests dies, un llibre publicat per primera vegada a la nostra ciutat al gener de l'any 1941 per la recordada impremta “Hijo de J. Armengot S.L.” i reeditat en edició facsimilar per l'Excm. Ajuntament el 2003, del què és autor Carlos G. Espresati Sánchez i que porta per títol “Estampas de una antigua cofradia de Castellón”.

De l'obra cal dir que en la seua primera edició,es feren 400 exemplars, impresos als tallers que Armengot tenia a la Ronda Vinatea, apadrinada per la Societat Castellonenca de Cultura, institució que ja havia publicat alguna part del seu contingut al famós “Boletin” l'any 1932. De l'autor, un dels “sabuts de Castelló” fou enginyer, director de la Junta d'Obres del Port, president de la Castellonenca, amic i conseller del pintor Porcar i de l'escultor Adsuara, admirador de Bernat Artola i autor, entre d'altres obres, del primer Pregó de les Festes de la Magadalena de 1945.

Escrita en castellà, el senyor Espresati sempre ho feia en aquesta llengua, està dividida en tres parts: “En aquel tiempo”, “...Ahora y siempre” i “Otras imágenes de nuestra Semana Santa”. La primera part està formada per, com el propi autor qualifica, “cuatro estampas literarias”, on es narren entre d'altres, l'incert orige de la Confraria de la Sang i de la imatge del Crist Jacent, lligades a la història dels antics hospitals de Castelló, del de Sant Sebastià primer, que va ocupar el lloc primitiu de la plaça de Santa Clara, abans del convent, i del de Trullols després, al final de carrer Major.

Dels cinc capítols de la segona part, a quin més curiós, destaca el primer que, a manera de crònica, narra les peripècies que el Crist va haver de passar en els anys que el senyor Espresati fou clavari, i que van coincidir en el període convulsiu de l'Espanya republicana, la guerra civil i el triomf del règim franquista, entre els anys 1931 i 1940, així com l'apartat on es narren els diferents pleits que la Confraria manté al llarg de la història a l'hora de celebrar les processons de la Magdalena i del Dijous Sant, prohibides per ser nocturnes, “a cuyo amparo parece que ciertas mujeres busaban ocasión de solaz profano bajo el disimulo de los hábitos penitenciales”.

Els tres capítols finals estan dedicats a contar-nos més curiositats; com la imatge de la Soletat va haver de ser trencada a trossets per ser amagada a la guerra i com no va ser fins l'any 1940 en què restaurada va poder tornar a processonar, així com la història de la imatge del Nostre Senyor de l'Hort, l'orige de la pintoresca “fugida de Sant Pere”,o la de la doble aparença de “La Soletat”” i la “Virgen del Amor Hermoso”, amb un senzill canvi del color de la vestimenta, de negre a blanc, de divendres sant a diumenge de pasqua, fins que una nova i somrient imatge de la Verge de Pasqua vestida amb el vestit de núvia de Josefa Vives, mare del sacerdot Juan Cardona, va venir a completar el conjunt de les imatges, la “Marededeu de l'amor fermós”.

El llibre, tota una joia, ens porta records d'altres temps quan a Castelló les devocions de la Passió es demostraven amb el pas de les Santes Imatges pels carrers amb un respectuós silenci, només trencat pel soroll dels tambors i, de volta en quan, per l'estridor de les cornetes. Per descomptat que si algú el vol, puc prestar-li'l.