Una Passió diferent

Si a Castelló hui Divendres Sant és el dia central de les celebracions religioses de la Setmana Santa amb la processó del Sant Soterrar com a element central del dia amb la participació de les diferents confraries locals, a molt pobles de la província, encapçalats per Borriol, va ser anit, la nit de Dijous Sant, quan la màxima religiositat popular va manifestar-se per places, carrers i calvaris, en uns actes mescla de religiositat, teatralitat i recolliment, anomenats “passions”.

Tot i que el nombre de creients practicants disminuïx de manera considerable, quasi dràstica, a les nostres esglésies, la realització i participació en aquestes representacions escèniques als diferents indrets, arrossega, any rera any grans quantitats de públic.

I és que Passions hi ha de moltes maneres, des d'aquelles que es realitzen a l'aire lliure, com déiem abans, pels carrers i places, fins aquelles que es representen en espais tancats, passant, en alguns casos, per les que es realitzen a l'interior de l'església. D'altra banda, n'hi ha que es basen en els diàlegs dels personatges i n'hi ha de mudes, que es fonamenten en representacions plàstiques.

Podem observar com en aquests inicis del segle XXI trobem Passions que mostren una evolució cap a un llenguatge actual i modern, barrejant-se avantguarda i tradició, afegint-se nous aspectes a les passions teatrals, sent la música simfònica qui pren el protagonisme, fent la representació original, el fet històric de la mort de Crist, més impactant i sorprenent..

És el cas de l'escenificació de la Passió de Jesus, que va tenir lloc anit a la plaça Major de Vila-real, amb fragments musicals combinats amb altres d'escenificats. Una Passió diferent, “Laquima vere”, una cantata sacra per a cor i orquestra, amb una part oral molt consistent, i amb la participació a més a més de la Coral Sant Jaume i l'orquestra Simfònica de Vila-real de la col·laboració entre d'altres del grup de Dolçainers el Trull.

Una Passió diferent que ajuda a introduir els creients en el sentiment més profund de la Setmana Santa, a la vegada que tot un espectacle de llum, so, música i veu, ingredients visuals, auditius i plàstics d'entreteniment per aquells que se separen de la posició religiosa del creure.

En uns temps com els actuals, en que només una quarta part dels espanyols, segons les darreres estimacions sociològiques, participen o assisteixen als actes religiosos de la Setmana Santa, en un país cada dia menys devot i més laic, la representació musical de la Passió va aconseguir atraure més de 2000 persones a la plaça Major de Vila-real, constituint tot un valor social afegit, superant els moments passats, altres temps, quan la sobrietat, el silenci i fins i tot la por, s'apoderaven d'aquests dies.

Una representció profunda, una invitació al recolliment i la reflexió des d'un món molt més plàstic, menys rigorós i més flexible, una religiositat moderna, com la que pregona el Sant Pare Francesc, que, tot just ahir i a la missa Crismal, va criticar als sacerdots en cara de vinagre i el passat diumenge de Rams va estrenar la cançò “Per a que tots siguem un” per ell composada.

 

Nous temps, canvis de formes, noves idees, mateixa intimitat, ara des de la música, inspirda en l'amor, en la fe, enllaç entre Déu i l'home, la música com a mitjà per compartir el missatge de Jesús i amb efectes poderosos i ressonants a la vida...