Una gala gens glamurosa

 Con ve sent costum en els darrers anys, i com a membre del Consell Municipal de Cultura del nostre poble, fa uns 15 dies vaig rebre una invitació personal des de l'alcaldia convidant-me a la “festa Cultural del Día Mundial del Llibre” acte d'exaltació del llibre com a element de cultura i en el que és costum també realitzar la proclamació anual dels Premis Ciutat de Castelló, esdeveniment que va tenir lloc la vesprada-nit d'ahir, 23 d'abril al Teatre Principal de la plaça de la Pau.

L'acte en si mateix, dirigit per Carles Benlliure, va resultar-me poc digne del marc i de l'ocasió. Al meu parer va faltar-li atractiu, encant especial, allò que els nostres veïns de més enllà dels pirineus anomenen “glamour”.

La familiaritat amb què Pepa Cases, la presentadora de l'acte, en tot moment es dirigia al públic assistent, no li anava a l'ocasió. Semblava, i tal vegada així ho era, que tot estava improvisat, tot realitzat “sobre la marxa”, poc treballat i poc assajat. Semblava en el parlar que, en moltes ocasions, se li amuntegaven les paraules.

Ja en el primer lliurament, el 32é premi Ciutat de Castelló d'Humanitats, el membre del jurat, el doctor Henri Bouché va ser desplaçat de tal manera per la presentadora que, fins i tot el guardó, va ser lliurat al guanyador per una de les ballarines-hosteses del grup de dansa, que dit siga de passada, van representar una coreografia senzilla però digna.

També en el lliurament del 21é Premi Nacional de Pintura, després que l'autor guanyador signés la seua obra, la presentadora, avançant-se al guió, va saltar-se el moment en què l'autor, com és costum i així ho havien fet els premiats que van precedir-lo, es dirigix al públic per donar les gràcies pel premi, havent d'interrompre l'espectacle que hi anava a continuació, per donar la paraula al pintor. Pepa, lamentable i poc o gens professional. I no em val allò de “coses del directe”, simplement poc preparat o poc centrada en el que estaves fent, mala imatge i poc glamur.

Pense que, des de la Regidoria de Cultura, l'amic Vicent Sales, no ha d'estar gens content en com CeBe muntatges teatrals, SLU responsable últim de la producció de l'acte va realitzar-lo, i més encara si, com em tem, el cost del mateix no degué de pocs euros.

L'espectacle que, com és costum, sol acompanyar tots els anys aquest acte, ahir va ser realitzat per la companyia Elegants, quatre artistes de circ Dico, Ramiro, Ignasi i Boni, genuins, elàstics i que intentaven ser simpàtics, però a qui els va costar arribar al públic, doncs tot i que el xow presentava una escenografia original, una cuidada posada en escena i una successió de números de malabars, monocicle, perxa xinesa, equilibris, i trapezi de gran nivell, res o gens tenia a veure amb el món dels llibres i menys encara amb els premis i la ciutat.

I si tota festa d'exaltació del llibre porta associat un pregoner i la lectura d'un pregó, la grata sorpresa de la gala va protagonitzar-la,sens dubte, el pregoner elegit en aquesta ocasió. Quan, i degut “als despistes” de la presentadora, tots pensàvem que allò s'havia acabat, arribà el millor, un pregoner de la terra, l'escriptor i comunicador, Pablo Sebastià, amb naturalitat però sense perdre la dignitat, en un breu i intens pregó, ens va fer sentir la passió pel llibre i per la lectura, i com diu l'amic Nomdedeu al facebook, això va ser simplement perquè a més a més de ser un bon escriptor, Sebastià és sobretot un gran lector.

Una gala amb poques pinzellades de glamur i pocs moments puntuals interessants, on el millor de tot, van ser, sens dubte, els premis, que, esperem poder veure i llegir en un temps no massa futur.