"Timete Deum et date illi honorem"

Avuí és dilluns de la segona setmana de Pasqua, festa de Sant Vicent Ferrer, el patró de la Comunitat Valenciana. Festa grossa a València i vinguda a menys a Castelló, tot i que aquest Sant Valencià compartix patronatge al nostre poble amb Sant Cristòfol, Sant Blai i la Mare de Déu del Lledó.

Tal vegada la frase amb què encapçale hui el meu comentari siga de les més conegudes en boca del Sant, tot i que està presa de l'Apocalipsi de Sant Joan; es conta que Vicent Ferrer la solia emprar en els seus sermons per convertir al musulmans, i que ve a significar en la nostra llengua: “Tingueu por de Deu i doneu-l i tot honor”.

Conegut popularment com a “Sant Vicent el del ditet”, així se'l representa popularment en la seua iconografia, amb el dit aixecat, se li atribuïxen més de 850 miracles, alguns dels quals es representen en forma teatralitzada, tal dia com avui, i interpretats per xiquets, als carrers de València i també d'altres pobles.

Vall d'Uixó, Borriol, La Llosa, Xilxes, Nules o Onda li dediquen festes i a Morella podem trobar un retaule, un panell de ceràmica en el Portal de la Casa Rovira del carrer de la Verge, que ens recorda que en aquell indret Vicent Ferrer va obrar el miracler del “xiquet ressuscitat” l'any 1414.

Conta la tradició que arribant el Sant a Morella una família va voler donar-li hostatge a la seua casa, però com que no disposava de res per menjar i oferir-li, van optar per guisar al seu nadó de 6 mesos i servir-lo com a sopar. Quan el Sant va assabentar-se, va ressuscitar el xiquet i va tornar-lo sa i estalvi als seus pares.

També serà llegenda o veritat, es conta que el sant tenia un remei prodigiós per acabar amb les disputes matrimonials, el sant regalava a les senyores que es barallaven molt amb el seu marit, una ampolleta amb aigua beneïda i els recomanava: "Quan el seu espòs comence a insultar-la, tireu-vos una mica d'aquesta aigua a la boca i no us la passeu mentre l'altre no deixe d'ofendre-la ". I aquesta famosa "aigua de Fra Vicent" produïa efectes meravellosos perquè com la dona no podia contestar-li al marit, no hi havia baralles.

Són també molts els pobles on encara podem trobar panells devocionals de rajoletes, retaules de 12 o 16 o 20 peces de ceràmica representant la figura del Sant. Tal vegada un dels més coneguts de la nostra província es trobe a Onda a la capella de l'antiga mesquita on va predicar el 1412 el propi sant o el més proper, ací a Castelló, al carrer de Sant Vicent, al número 8, amb les figures del Sant i Santa Bàrbera.

Carrer de Sant Vicent i Santos Vivanco, ubicats entre la Ronda i la plaça del Rei,que han celebrat aquest passat cap de setmana la seua festa, una més de les “festes de carrer” amb actes lúdics, populars, religiosos i profans, sent Paqui Cobreros la seua clavariessa i mantenint viva la tradició i la devoció, en temps difícils.

Pare Sant Vicent en el dia en què els valencians celebrem la teua festa, tot i que siga dia laborable, et demane la teua intercessió sobre el nostre País i la nostra Església, et demane la teua intercessió perquè tots, des del més important al més humil, siguem sensibles a la nostra llengua i a la nostra cultura, com tu vas saber ser-ho, aquest serà d'aconseguir-ho el teu darrer miracle.

I per molts anys a tots els Vicents i Vicentes, Sentos, Sentets i Sentetes, Ticos i Tiques, que al nostre poble continuen sent molts.