Tot i que com tots sabem la primavera a Castelló va començar oficialment el divendres 20 de març a les 23h 45m hora oficial peninsular, al ser rebuda amb pluges abundants i abundoses a tot el poble i terme, realment no ha estat fins aquests darrers dies quan, hem començat a notar un augment “del caloret” i un esclafit de la natura.
Si llancem la vista enrera
recordarem que fins a aquest 2015 la primavera als nostres carrers es
manifestava fonamentalment en tres efectes puntuals, a saber, l'aparició dels
primers brots a moreres i lledoners, de les primeres flors als malmesos parterres
de places i jardins i, sobretot, amb l'aparició de la flor de la tarongina i el
flaire d'aquella escampada per tota la vila.
Ara, en els primers dies
d'abril, aquests tres efectes puntuals són presents, només ha fet falta un
lleuger augment de la temperatura i els brots, les flors i el flaire s'han
apoderat de plantes i arbres de tot el poble.
Però, aquest any, una novetat
podem afegir a l'arribada de la primavera al cor de la Vila. És ben conegut que
la remodelació que va sofrir la plaça Major al 2011 fent-la més atractiva pels
veïns eliminant algunes barreres arquitectòniques, va deixar-la “forrada de
pedra”, amb poc o cap espai per “zona verda, de manera que els arbres o plantes
que allí han anat apareixent en els darrers anys, ho han fet en grossos testos
que s'han anat substituint, per diferents espècies i models a gust o criteri,
supose, de la regidoria de parcs i jardins o de l'empresa adjudicatària de la
concessió.
El cas és que hui mateix, quan
tornava a casa, he creuat la plaça sota un sol de justícia,i m'he adonat que,
al llarg dels seus laterals i rodejant-la s'han col·locat, no fa massa dies,
uns nous elements florals, en aquest cas una espècie de “pastís de pisos” on en
cada nivell hi ha un bon nombre de geranis, amb flors roges, que tot i
presentar un bon aspecte, de no tenir un bon manteniment i regadiu, prompte es
convertiran en un secall.
No sé quants diners de les
butxaques de tots els veïns ens haurà costat la idea. Fa bonic, és cert, però
crec que no és el sistema millor per anunciar l'arribada de la primavera, per
reduir l'impacte visual de la nuesa de la plaça.
I més encara, només uns metres més
avall, a la plaça de les aules, també uns operaris del SMC, del Servei de
Manteniment de la Ciutat, s'afanyaven en deixar bonic, en omplir de verd i de
color, el jardí de la plaça. En veure'ls no he pogut deixar de fer-me una
pregunta: quantes vegades es replanta “el verd” d'aquesta plaça al cap d'un
any?
Si, la primavera no només ha
arribat a l'horta i la marjal, també al poble, però a quin preu? Amb quin
criteri? És bonic tenir una ciutat alegre i acolorida, dona vida, però “fer i
desfer”, plantar, secar-se i tornar a plantar... és feina que no ha de
convèncer no ningú.
Espere que els geranis de la plaça
Major i els de la plaça de les Aules, tinguen una llarga
vida i que tots, els veïns i forasters que en aquests dies de Passió i Pasqua
ens visiten, quan tornen, quan tornem a passar d'ací uns dies o mesos per
aquests mateixos indrets, vegem les plantes més ufanes i boniques que ara, serà
senyal que la primavera haurà tingut un efecte positiu sobre elles, de la
mateixa manera que ho ve tenint sobre moreres, tarongers bords i lledoners que
omplin els carrers en els darrers anys, una proposta encertada dels nostres governants
municipals.
La vegetació de la ciutat no és
tant sols un guarniment, és, o ha de ser, una part substantiva de l'urbanisme i
de la qualitat ambiental, constituint una trama integrada, no elements aïllats
i canviants cada dos per tres, cal conformar un sistema continu i coherent.
Tinc els meus dubtes que els geranis de la plaça Major hagen estat col·locats
en aquesta finalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada