Si
ahir va ser 9 de març, hui dia 70 del 2016, és dijous 10. Afirmació de lògica
aclaparadora.
Tanmateix aquestes dues dates, seguides, van molt lligades al meu
raval, al de Sant Fèlix, doncs es corresponen amb el nom de dos carrers,
paral·lels, limitats pels de la Sagrada Família al sud, per allò de ser el que
connecta Sant Fèlix amb la parròquia dels Caputxins, el de “la presó”,
oficialment Cerdan de Tallada al nord, per allò de ser aquest valencià, de
finals del XVI i inicis del XVII, precursor del modern penalisme, la ronda
Magdalena, antiga nacional a l’oest i el carrer de Sant Miquel a l’est.
Aquests
dos carrers, un al costat de l’altre, fan referencia al dia d’ahir, el primer,
prenent fins i tot el nom del dia, “carrer del 9 de març”, per recordar-nos un
fet ocorregut en 1810, ahir van complir-se 206 anys, i que no va ser altre que
la unió del veïns de Castelló, Almassora i Vila-real per fer front a l’avanç de
les tropes napoleòniques comandades pel general Suchet per evitar el saqueig de
la ciutat, mitjançant un acte popular, heroic, de defensa, amb allò que tenien,
pals, ferramentes de treball i poca cosa més.
Conta
la història que en l’enfrontament als voltants del Riu de Millars, van perdre
la vida 78 veïns i, en record d’aquell fet històric encara hui, a banda del
carrer que des del 1925 recorda el fet, pot contemplar-se, vora el pont del
Millars entre Almassora i Vila-real, un monòlit aixecat el 1926 obra de
l’escultor Manuel Carrasco, deixeble dels germans Viciano, amb una inscripció
en bronze de l’escultor Josep Ortells, malgrat que els relleus escultòrics que
l’ornaven lamentablement van suprimir-se.
Com
a curiositat assenyalar que el “carrer 9 de març” inicialment estret per la
part de l’est, va ser ampliat en 1994, després de consultats els veïns en
referèndum el 1989, incorporant el carrer de l’arquitecte Maristany, donant-li
una eixida digna al carrer de Sant Roc.
I
com deia al començament, paral·lel al “9 de març” per la part nord, el carrer
dedicat a la memòria del bisbe Andrés Caperó Agramunt, que va nàixer a Castelló
el 2 de desembre de 1646, prior i provincial de l’ordre carmelita i que nomenat
bisbe de Lugo, ha estat l’únic bisbe consagrat a l’església Major de Castelló.
I
què direu té a veure aquest bisbe, aquest carrer, amb el 10 de març? Doncs,
casualitats de la historia, Fra Andrés Caperó va morir a València tal dia com
avui, de 1719, fa 297 anys, i la municipalitat, per recordar aquest il·lustre
fill del nostre poble, va acordar donar-li nom a aquest carrer el 8 de febrer
de 1859.
I
si del carrer 9 de març hem assenyalat la curiositat del seu eixamplament,
també el carrer del bisbe Caperó podem recordar-ne una, aquella que diu que
entre el 25 d’agost de 1936 i el 31 de desembre de 1940, per allò de la guerra
civil i l’anticlericalisme, aquest carrer va canviar el nom pel de Tomàs Meave,
en record del periodista i polític basc, mort el 1915, molt crític amb el
clergat, els militars i nacionalistes, fundador de “Renovación”, la revista històrica
de les Joventuts Socialistes d’Espanya.
Dos
carrers del meu poble, del meu raval, quasi a tocar-se, dos dies 9 i 10 de
març, ahir i hui, dues històries de fa més de 200 anys una i, quasi els 300
l’altra, una defensa històrica i un traspàs, records, casualitats, curiositats,
coincidències…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada