Tot s’acaba… per tornar a començar. (Segona part)

Tal com vaig prometre ahir, avui us presente les meues darreres crítiques reflexives de la setmana de festes. Espere que tinguen tan bona acollida ací al blog com van tenir al Facebook i que siguen vistes com a anàlisi d’un procés de millora. 

7.- Cos multicolor i batalla de confeti o com tirar els diners en paperets. Acte antihigiènic total i que pot desembocar en problemes greus pel clavegueram. Cal una renovació total si no una suspensió. Hi ha més maneres. Això no és un acte del segle XXI i no ajuda gens ni mica a la internacionalitat.

8.- Desfilada d'animació. Molt digna i ben estructurada i organitzada. La combinació companyies d'animació més bandes pot funcionar i fer-nos internacionals amb poc més que ens ho proposem. Hi ha vida més enllà "dels nans d'Aguilas". Només un però, feia falta la propaganda de Marina d'Or? Vist des de fora sobrava. Caldrà revisar avantatges i lligams per després decidir amb conseqüència. En aquest acte anem per bon camí.

9.- Desfilada 40 aniversari Moros d’Alqueria. Bonica entrada de moros, espectacular i plàstica com a acte "puntual". Això no vol dir que necessària per anys posteriors. Cada cosa al seu lloc. Falles a València i moros a Alacant. A Castelló festa més participativa.

10.- Reivindicant la Plaça Major. No hi ha espai millor per veure les actuacions de les bandes internacionals, si són de qualitat, que la plaça Major. Caldrà replantejar seriosament si el canvi i mobilitat paga la pena mantenir-lo el 2017. També les actuacions dels grups de ball tradicionals mereixen uns espais més dignes que els condicionats per aquest 2016.

11.- Música al carrer. No totes les revetlles que omplien els carrers i places dissabte darrer de festes, tenien la qualitat suficient per a ser considerats espectacles dignes, i per tant permesos, sobretot alguns d'aquells que servien de reclam a barres de beguda al carrer, negocis descarats. Caldrà més control i exigència de cara el 2017 per aconseguir major "nivell fester" i menor "grolleria".

12.- Vítol. Un Vítol massa lent per un acabament de festes després de nou dies intensos. Si la llum havia de ser el fil conductor, no va aconseguir-se, en molts moments va semblar un homenatge a la Gaiata, espectacle molt adient per una encesa. A parer meu el Vítol requereix més força, més sentiment, més emoció. Un final de festes amb un xicotet desencant...

Hagueren pogut ser més les critiques a la setmana festera, però arribats a aquest moment és de rebut destacar l’honestedat, senzillesa, respecte a les tradicions i ganes de canvi del nou Govern Municipal, Patronat de festes i Junta. És veritat que cal una anàlisi més profund, que no tot ha eixit be, que hi ha coses per millorar, però amb una actitud madura, responsable i plena de respecte per tot i cap a tots, de segur que les festes del 2017 seran molt millors que aquestes.

Les meues critiques estan fetes perquè m’agrada la forma en què es treballa en l’àmbit fester i tracte de descobrir defectes, costums i hàbits que en res, des de la meua opinió, beneficien la nostra projecció internacional per, una vegada reconeguts, fer un judici objectiu i valent sobre alguns comportaments i maneres d’actuar.

En conclusió, aquestes reflexions han volgut tan sols ser camí per la millora, i vull que siguen enteses com una actitud de servei tractant d’avaluar cada situació per obtenir els elements per formar un judici correcte i més o menys encertat. Benvinguda Magdalena 2017!!!