Trist, molt trist, massa trist

 Aquest matí he assistit a l’acte que, organitzat per l’associació cultural Gregal de Castelló, ha tingut lloc pel centre de la Vila, la recreació històrica dels fets del 9 de març de 1810, homenatge a l’alçament popular dels veïns d’Almassora, Castelló i Vila-real contra les tropes napoleòniques invasores.

Concretament he pogut contemplar primer la desfilada de l’associació napoleònica valenciana, l’esquadra de trabucaires de Xaloc i part de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta fins a la Plaça Major i a continuació després d’una sèrie de parlaments explicant el significat de l’acte, la recreació de l’enfrontament entre els soldats napoleònics i el poble de Castelló en armes en defensa del seu territori.

Un acte que ha resultat vistós pel colorit de les vestimentes dels figurants a la vegada que curiós en veure fusells, trabucs i fins i tot un canó, i escoltar els trets de la batalla. Per moments semblava que estàvem novament als inicis del segle XIX, amb el campanar de la Vila com a testimoni mut.

Acte complementari del que ve fent-se en els darrers anys, el dia 9 de març a la rotonda ubicada en la localitat d’Almassora, en record dels patriotes caiguts, per primera vegada ha tingut com a escenari principal la Plaça Major de Castelló.

Diferents personalitats han anat prenent la paraula, per narrar els fets històrics, recordar poèticament l’efemèride o simplement agrair la presència de públic i participants, i malgrat que dins l’associació organitzadora de l’acte, segons diuen ells mateixos al seu web hi tenen cabuda opinió i pensaments diversos, des de plantejament socialistes fins a conservadors, doncs la seua finalitat darrera és fer de la cultura un punt de trobada, crida l’atenció que tot, des del cartell i programa de l’acte de hui fins a la darrera de les intervencions, haja estat realitzada en castellà, quan, sembla lògic pensar que, aquells a qui es dirigia l’homenatge, els herois de 1810, eren castellonencs, almassorins i vila-realencs, defensors del pont del Millars, parlarien, naturalment, la llengua del poble, el valencià.

S’ha volgut recrear un moment històric amb testimonis el més fidel possibles quant a vestits i armament i, tanmateix, s’han oblidat, voluntàriament de la llengua del poble. I dic “voluntàriament” perquè no he vist cap intencionalitat, d’usar el valencià, ni en l’acte, ni al web de l’associació GREGAL DIGITAL per donar a conéixer qui són, els congressos que fan i els importants premis que concedeixen anualment.

Trist, molt trist, massa trist que “La Asociación Cultural Gregal. Estudios Históricos” que es vanaglorien de ser una associació on caben tots aquells que volen fer de la cultura un motiu d’unió i trobada, tot ho facen només en castellà.

Així difícilment assoliran l’objectiu que diuen perseguir, consolidar-se com a punt d’unió i no d’exclusió, doncs semblen actuar amb un posicionament ideològic que està lluny, molt lluny de fer realitat el respecte per les dues llengües oficials del nostre poble. Puc estar errat, no ho dubte, però si és així que m’ ho demostren amb fets i de la mateixa manera que hui són objecte de la meua crítica, demà ho podran ser del meu aplaudiment.