La ciutat

La ciutat

dilluns, 7 de març del 2016

Tot s’acaba… per tornar a començar. (Primera part)

 Anit va tancar-se la setanta-dosena edició de les renovades festes de la Magdalena. Al llarg dels 9 dies de l’atapeït programa jo, he anat dient la meua aprofitant el Facebook, constatant que les meues opinions, més o menys encertades, han tingut un ressò popular, doncs els dotze comentaris crítics festers que “he penjat” en aquests dies han estat valorats amb un “me gusta” en més de 150 ocasions, rebent 14 comentaris i compartint-se en 6 ocasions.

Animat per aquest seguiment voldria fer coneixedor de les meues opinions a aquells altres lectors i seguidors, en aquest cas d’este blog, per si també volen dir la seua. De manera que entre hui i demà “penjaré” les dotze crítiques festeres, amb la finalitat d’aconseguir entre tots una millora de cara a edicions venidores.

Sé que no tinc tota la raó i que en algun cas puc estar errat, però són reflexions personals fetes des de l’estima al nostre poble i festes i tot el que aquestes han representat, representen i han de seguir representant al llarg de la historia. Estic obert a tot diàleg i comentari sempre que es faça amb clara intenció de fer, cada dia, que les festes siguen dignes de “nom i de fets”.

Ací us deixe les meues crítiques i cadascú que opine ara que tot s’ha acabat per tornar a començar…

1.- Mascletà inicial de festes del dissabte 27. Digna d’inici de festes, però els 72 trons inicials, impossibles de contar. Caldrà buscar una solució al respecte que puga acontentar a tots.

2.- Pregó. “Hem salvat els mobles”. De com haguera pogut ser a com va ser en realitat, podem donar-nos-en per satisfets. Molta gent aguantant fins al final. Castelló vol festa.

3.- Romeria. Anar a la romeria es pot fer per record penitencial o per recordar els orígens i el trasllat. Cadascú és molt lliure de triar un o els dos motius. Per pura lògica l’església tria el primer i la municipalitat el segon. En l'àmbit personal, això és un altre cantar. Quant més clar més amics, la resta són ganes d’embolicar…

4.- Visita al campanar. Després de tot un dia d’incertesa, dilluns 29, la XVIIIena edició de la “visita al campanar” va poder realitzar-se en la seua totalitat. Vora 500 persones van desafiar el fred i vent i van gaudir de Castelló “des del més amunt”, tot i que s’havia anunciat una visita reduïda. Gràcies pixavins.

5.- Lliurament de premis gaiates i llibrets. Poca professionalitat en l’acte. Massa esforç per tanta vulgaritat, poc treballat i importància. Mereix molt més. Caldrà donar-li més prestància, la categoria dels premis s’ho val i la nostra ciutat més encara.

6.- Sonoritat als carrers. Voleu dir que és necessari i millora la festa l’alt grau sonor que es produeix en moltes actuacions musicals en directe o de música enllaunada, totes les nits de la setmana? Cada dia tinc més dubtes si la música uneix o més be separa al fer-se impossible la comunicació…

7.- Cos multicolor. Batalla de confeti o com tirar els diners amb paperets. Acte antihigiènic total i que pot desembocar en problemes greus pel clavegueram. Cal una renovació total si no una suspensió. Hi ha més maneres. Això no és un acte del segle XXI i no ajuda gens ni mica a la internacionalitat.

Demà més, la segona part...

1 comentari:

  1. Al llarg de la setmana he seguit els teus comentaris i els he comentat si he cregut oportú. Hem reafirme en el què ha estat diti és més, si ja feia falta una nova edició del Congrés Magdalener, el canvi de govern a augmentat aquesta necessitat. Les coses s'han d'analitzar-les per millorar-les des del moment zero, en canlent, per poder començar a treballar. Ànims! Tenim més d'un any per treballar!

    ResponElimina