Costums que canvien…

 Entre trenta i quaranta, no més, són els anys que tenen les primeres colles de Castelló, Pixaví, Rei Barbut, Moros, Rebombori… i en aquests anys molt han evolucionat, cadascuna en una línia diferent, però tots compartint la setmana de festes amb els socis i coneguts al voltant d’una taula més o menys plena de productes bàsics festers: llonganissa, botifarra, cacau, tramús, olives… el que considerem un clàssic porrat.

És així o realment no? Crec que les colles també cada any ens hem fet “més senyorets” i el clàssic porrat, que dit siga de passada, ja formava part del menú de les celebracions musulmanes valencianes, especialment en els casaments, doncs coneguda és la preferència dels “moros” pels fruits secs, els clàssics cigrons torrats, cacaus i tramussos, estan definitivament perdent la batalla enfront del formatge, pernil, gambes, pop i altres “delicatessen” pinxos amb llomello i ous de guatlla, sense anar més lluny…

Són costums que canvien però la substitució pot arribar a fer que alguns dels nostres productes més típics, quasi arriben a desaparèixer, com és el cas del cacau autòcton de Castelló, el “cacau del collaret”, molt difícil de trobar en qualsevol Colla perquè pràcticament ha desaparegut del mercat, havent perdut la batalla enfront del cacau nord-americà, molt més gran en tamany, de manera que independentment de la qualitat, el nostre, l’autòcton és molt més saborós i conté fins a un 20% més d’oli, tanmateix és més menut i més car, 2-3 centímetres i dos grans, enfront dels 5-6 centímetres i cinc grans de l’americà.

De manera que no tan sols ha disminuït el consum del cacau en els porrats, també aquesta lleguminosa s’ha transformat i la “de sempre” ha donat pas “a la forana”, fent també realitat allò de “forasters vindran que de casa ens trauran”.

I si el cacau castelloner lamentablement ja ha perdut la batalla, que podem dir de l’altre element estrella del porrat, què poden dir del tramús? Llobí, tramús, tramús blanc, txotxo, és el nom amb el qual és coneguda per tot arreu una planta herbàcia del gènere Lupinus i família de les Fabaceae, i el seu fruit, que és un llegum de consum popular. El nom tramús, en plural tramussos, més usat encara en plural que en singular, deriva de l'àrab at-turmus.

Els fruits es poden menjar amb el seu embolcall, fins tot i que una mica dur, encara que algunes persones el trenquen amb les dents. I tot i que en algunes cultures mediterrànies, les persones es mengen el seu gra cuit, la forma més tradicional i coneguda és fer-los comestibles deixant-los a remulla en aigua amb sal, en salmorra, durant almenys 12 hores.

Un plateret de cacaus i tramussos ha estat per molts anys en festes el complement ideal d’una cervesa, gotet de vi, a ser possible negre, o una mistela. Ara, en aquesta magdalena 2016, sembla que l’evolució festera i proliferació de mesons, bodeguilles, mercats gastronòmics, carpes, gastrofires, fires ambulants… han arraconat definitivament el cacau i el tramús i li han donat la puntilla i plats i tapes amb noms cadascú més difícil de recordar, volen convertir-se en l’estrella dels… aperitius, ja ni tan sols porrats.

I també l’evolució, el canvi s’ha fet manifest amb els dolços, a la tradicional coca de pataca, sobre batejada amb el pompós nom de coca de Castelló, juntament amb el bunyol i “la figa albardada” o els rotllets, els ha eixit “el fadrinet”, “la coca de taronja”, el “pa de Castelló” i altres delicatessen…

Definitivament demostrat, els costums canvien i ací, a Castelló, cada dia, ens fem més i més senyorets!!!