Dia de foscor, del no-res,
de desesperança de l’ànima privada de la gràcia de Déu, d’obscuritat profunda,
del pas sobtat de la llum a la ignorància. Per tot açò, per tots aquests
conceptes, un dels actes més destacats que se celebraven en alguns indrets era
l’ofici del tenebrari , fins que el Concili Vaticà II va recomanar adaptar
aquest rés i ritu a les normes més actuals, de la mateixa manera que van deixar
de “despullar-se” els altars o “tapar-se” les imatges.
Consistia en l’exposició a
les esglésies del tenebrari, un canelobre de forma triangular, que generalment
es situava al centre de l’altar major, amb quinze espelmes (catorze grogues i,
la més alta, blanca), disposades escalonadament, que es van apagant
progressivament durant la celebració de l'Ofici consistent en la lectura, el
rés, de totes les litúrgies de les hores en una sola celebració; quan ja no quedava
cap ciri encés, l'església, completament a les tenebres, retronava pel soroll
que es feia colpejant els bancs de l'església. Aquest acte es coneixia com a
'matar jueus'.
Tal vegada per aquests
records viscuts en temps passats, el grup Maig dirigit pels músics
castellonencs Leopold Adanero i Paco Puig, allà per la segona meitat dels anys
80 del segle passat, van musicar la personalíssima visió de la mort que tenia,
el fill predilecte de la ciutat, Miquel Peris, expressada en diferents poemes:
Som a l'alfa, Negra ès la nit, Formes fantasmagòriques, Ai del vençut, N'és
d'hora encara, Dos ulls desencaixats, D'aqueixa colla, Llorers i més llorers,
Dóna'm un tros de pa, Presoner de l'ombra, Marineret d'ulls blaus i Alfa i
omega, deixant-nos una encertada recreació musical, un oratori, sota el títol
genèric de “tenebres” i que, recorde va ser interpretada en repetides ocasions,
primer a la Capella de la Sang, per desig personal del propi poeta, i després
ja en aquest nou segle, al marc de l’Auditori, amb l’acompanyament unes vegades
de la Coral Sant Jaume de Vila-real i en alguna ocasió també de la Coral Vicent
Ripollés amb acompanyament de l’orquestra del nostre conservatori professional
“Mestre Tàrrega”.
Sé dels esforços que en
diferents ocasions s’han fet des de l’ajuntament i la Confraria de la Sang per
incorporar als actes anuals de la Setmana Santa aquestes “tenebres”, però tot i
això, no s’ha pogut consolidar ni perpetuar-lo com a particular de la Setmana
Santa castellonenca, i més encara ara que aquesta té el reconeixement d’Interés
Turístic Provincial, de manera que, ara per ara, si algú vol meditar,
recollir-se interiorment o simplement escoltar “les tenebres”, només pot
fer-ho, mitjançant una gravació sonora, realitzada en directe a l’auditori de
Vila-real en març de 1999 i publicada l’any 2000 en format CD, interpretada per
la Coral Sant Jaume i l’Orquestra Jove Supramúsica.
També com a testimoni i amb
una gravació “prou casera”, podem escoltar una xicoteta part de “les tenebres”
inicials, concretament la veu desgarrada del poeta amb la seua peculiar i
característica declamació, recitant a l’església de la Sang el 18 de març de
1986 el poema “Marineret d’ulls blaus” i després el mateix poema musicat per
Adanero i crec cantat pel tenor Felipe Bonillo, tota una joia TENEBRES
I entre records un desig que
el silenci del Divendres Sant embolcalle les nostres ànimes i anime les nostres
cares espantades davant del sofriment, el recordat ,el de Jesús, però també de
l’actual, d’aquells que al segle XXI, encara lamenten que els drets humans són
paraules sobre un paper i no una realitat per a tots: desnonats, refugiats,
exiliats, espoliats, immigrants, kurds, sirians…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada