No li calen més explicacions...

No crec arribe al sarcasme, a ser una burla o una ironia mordaç, corrosiva, doncs pense és gens ofensiva, tot i això, com ací a Castelló som prou meninfotistes, ens dona igual blanc que negre, ningú li donarà cap importància, més encara, fins i tot despertarà uns quants somriures, que, crec, és a la fi, la finalitat del "lletreret".

Més que una burla feta amb sorna, amb intenció d'ofendre, té per mi un sentit de guasa, de broma, amb un cert grau d'enginy, de solució original al problema a què s'enfronta, i que no és altre que un horari d'apertura d'un establiment públic, comercial, en el qual els potencials clients consumeixen begudes alcohòliques o no, aperitius, infusions i algun aliment com tapes, entrepans o altres, allò que anomenem popularment "un bar".

Aquest en concret, ubicat al raval de Sant Fèlix, no és massa gran, ni tampoc tradicional, dels de tota la vida, tot i que, s'ha convertit en els darrers mesos en lloc de trobada de diferents grups d'amics, que al seu interior, a la barra o les tres o quatre tauletes de què disposa, o a la terrassa exterior, espai per fumadors o calorosos, passen les hores mortes del descans o de l'esbarjo.

Podria ser un bar qualsevol el protagonista del meu comentari d'avui, per la qual cosa permeteu-me ometa el seu nom, no és l'important. I si aquest establiment és motiu de la meua reflexió, és com he assenyalat al principi, per un rètol, un "lletreret" que enganxat al vidre de la porta d'entrada, informa amb "socarronería" del seu horari d'apertura i tancament, sense donar peu a cap mal interpretació, deixant clar, des del principi, que allí hi ha un horari, molt i molt flexible...

I com diuen que una fotografia val més que mil paraules, ací podeu veure el rètol, al qual no li calen més explicacions. Enginy del propietari?, proposta d'algun client?, còpia d'algun altre lloc? Tot és possible, però a mi, que m'agrada observar allò que apareix al meu voltant, he de dir-vos no ho havia vist encara.

Coneixia un altre rètol que fa uns anys, allà pel 2010, va aparèixer també enganxat al vidre, en aquest cas d'una panaderia i cafeteria a la Vila, que guardant les distàncies manté, amb aquest altre rètol del bar, una intencionalitat molt semblant, doncs també l'humor castellonenc i la imaginació n'eren els protagonistes. Us mostre també la fotografia que en aquella ocasió vaig fer.

La raó d'aquests rètols va més enllà del purament comercial, donem-li el significat que realment té, riguem-nos fins i tot de la nostra pròpia ombra, relaxem-nos, no cal sentir-se ofés, ni jutjar, ni polemitzar, el bon humor és essencial, a més a més, no direu que no és cert el que se'ns informa al rètol del bar, té una lògica "aclaparadora", incapaç d'anar més lluny dels seus propis límits...

Ja ho va dir en el seu dia, allà pel segle I de la nostra era, el principal poeta líric i satíric en llengua llatina, Quintus Horacius Flaccus,"l'humor és una lògica subtil". No sé si aquell que ha decidit enganxar el rètol al bar del raval haurà arribat tan lluny en la seua reflexió, però, vet per on, ha donat també per un comentari reflexiu...

Humor que naix d'una filosofia molt bàsica, desfent tòpics, de sentit comú, incontestable, ironitzant de l'obvietat del que ens presenta la pròpia vida, la nostra terrenal existència.