Renau i les canyes

Està bé que s'investiguen en què i com s'han gastat els diners públics, els de tots, dedicats a les Festes. Està bé, no ho veig malament que s'òbriga una "Comissió d'Investigació dels compters de les Festes" entre els anys 2008 i 2016, però d'entrada cal pensar que cap de les persones, institucions o Ens als que s'ha demanat de comparèixer ha comés cap irregularitat; més encara, cal pensar que si s'ha fet feta i si aquesta ha anat cada any a més, a estat en part, gràcies a les seues col·laboracions.

Tanmateix sembla que en alguns casos, la comptabilitat no ha estat gens clara i que, pot haver-se produït, per les declaracions fetes publiques fins ara, alguna irregularitat en l'assentament de les despeses i ingressos d'algun acte en concret. En aquests casos, cal aclarir-ho i ficar els mitjans per què no torne a passar.

És fàcil que, sobretot en aquelles accions que involucren diferents persones o grups, el seguiment econòmic siga més difícil i calga, filar més prim, per arribar al fons de tot l'entramat de contractacions, despeses, ingressos, beneficis, impostos, seguretats socials i mil i una operacions de l'activitat.

Però, de la mateixa manera, quan allò que vol conèixer-se afecta a una relació contractual simple, aleshores no té massa sentit buscar "una anàlisi dels compters" més enllà de l'estudi i anàlisi de les clàusules del contracte.

Per això va estranyar-me i molt que, entre les persones citades a comparèixer davant aquesta comissió, s'incloguera a la "família Renau", que des de fa més de 50 anys, són els encarregats de preparar "les canyes de la Romeria".

Conec de fa anys a la família Renau, primer al "sinyo" Pepe, que va ser fins al 2005, any del seu traspàs, la persona que seleccionava, recollia i preparava les canyes, un treball quasi artesanal, complementari a la seua tasca llauradora i que, per tradició des de l'antiga Junta Central de Festejos, s'encarregava d'aquest menester; de manera que, allò que va començar sent una tasca més del seu treball diari, aquella recollida en apropar-se el dia de la romeria, "d'unes quantes canyes de la vora del riu", per l'augment del nombre de canyes a preparar, va haver-se de convertir en una tasca "quasi professional" que li ocupava bona part de l'any, i "la preparació de les canyes" va arribar a ser un bon sustent per la família.

La tradició va continuar-la el seu fill José Fernando, que de manera artesanal, any rere any, continua preparant les vora de 30.000 canyes que es reparteixen al llarg del dia gran. I com qualsevol llaurador de la Plana que ven el producte "que cultiva", ho segueix fent com ho feia son pare, mitjançant un acord contractual, en el qual es compromet a realitzar aquest servei a la ciutat, a canvi d'una quantitat de diners, que, com molt encertadament crec ha respost quan se li ha preguntat al respecte en aquesta comissió, "rebia i rep, d'aquells amb qui hi havia tancat el tracte", unes vegades per transferència i altres amb xec, d'acord amb el que figurava al contracte, tant pel que respecta als períodes de cobrament com a les quantitats, més per compromís amb la ciutat i per tradició que pels beneficis que li pot aportar, que també.

Per què els conec, per què se l'esforç que suposa aquest treball, per què sé "el mimo" amb el que el desenvolupen, em dol i molt que es puga arribar a dubtar de la seua honestedat i algú, arribe a pensar que hi ha pogut haver irregularitats en aquest cas en concret. Gràcies família Renau, mai els castellonencs dedicarem uns diners públics tan ben gastats. De no ser per vosaltres que hagués passat amb la tradició de la canya de la romeria? No vull ni pensar-ho...