Voleu dir que va ser tan espectacular?

Hi havia expectació màxima, ahir la nit, la lluna novament assolia el seu ple, era lluna nova, i a més a més amb la coincidència que en aquest cas es trobava a una distància mínima de la Terra.

Era la lluna plena més gran en 86 anys, allò que el màrqueting s'ha encarregat d'anomenar "super lluna", paraula no reconeguda oficialment però encunyada popularment, composta del prefix super, que significa sobre, més enllà o en excés i el substantiu lluna, que designa l'únic satèl·lit natural de la terra.

De manera que en aquesta ocasió la Lluna hauria d'haver-se vist més gran i espectacular que mai, ja que el terme "super lluna" ens suggereix alguna cosa "superespectacular" i, després del que va veure's i fotografiar-se, estareu d'acord amb mi, que caldria canviar el terme "super lluna" per aquell altre de "lluna una mica més gran del que és habitual" i prou.

Perquè en definitiva la diferència entre una lluna plena "normal" i una "super lluna" en contraposició a una "mini lluna", a dures penes pot apreciar-se. Així que tanta expectació va semblar-me desmesurada.

Científicament l'increment del diàmetre angular de la super lluna representa tan sols la quinzena part del mida del nostre dit xicotet, de manera que tan si és super, com si és mini, tan si estem en un perigeu, punt de l'òrbita el·líptica de la lluna al voltant de la terra en què aquesta es troba a la mínima distància d'aquesta, com en un apogeu, en què la lluna es troba a la màxima distancia, difícilment trobarem diferències observables a simple vista, amb qualsevol lluna plena mensual.

Una altra cosa són els mites que "han crescut" al voltant d'aquest fenomen, com aquell que diu que mirar fixament una super lluna pot fer que l'observador arribe a embogir, que tot i semblar-nos una idea ridícula, encara ara s'empra el terme llunàtic per designar aquell que està boig; o aquell altre mite que ve a dir que tres dies després d'una super lluna la Terra, per raó de la major força gravitacional de la Lluna, està predisposada a majors desastres naturals, tanmateix res d'això ha passat mai.

14% més gran i 30% més brillant, tot i ser un increment notable, no va ser suficient per a qualificar la lluna d'anit de més espectacular que altres llunes plenes i, ací, a casa nostra com tampoc les marees són massa visibles, tot va semblar igual, i difícilment vam ser capaços d'apreciar-ho. Només, si voleu, podem afirmar que el cel nocturn va presentar-se una mica més bonic.

Tot i que la super lluna va guanyar la batalla als núvols, que el nostre satèl·lit es trobara uns 500 quilòmetres més a prop de la Terra del que és habitual, en una distància superior als 356.000 quilòmetres, no va suposar cap apropament espectacular, cap "visió extraordinària".

Crec que a la fi va ser més la propaganda i l'expectació que la realitat, a la fi màrqueting científic influït per l'astrologia que no astronomia. En voleu més? Si el terme "super lluna" ja de per se resulta propagandístic, hi ha indrets on a aquesta lluna del perigeu se l'ha batejada com del castor o escarxada, per allò de presentar-se en època de cacera d'aquest oradors o pel temps en què comença a ser habitual la rosada gebrada.

I si no la vàreu veure anit, no vos amoïneu, aquesta nit també serà visible, i de segur, que amb poca, molt poca, diferència del que va poder observar-se la nit passada... Eixiu a veure la lluna, i no fa falta que siga hui, pot ser demà o la setmana propera, sempre paga la pena, sempre descobrireu la immensitat de l'univers que ens envolta.