A mi no m'agrada

 Tal vegada vaja a contracorrent, tal vegada no estiga al dia, tal vegada no haja evolucionat o tal vegada siga perquè em faig gran quasi sense adonar-me'n, però no, no m'agrada gens, i cada any que passa menys encara, el caire que en la vespra de l'1 de Novembre està prenent la festa tradicional de Tots Sants.

"Forasters vindran que de casa ens trauran" diu una dita popular aplicable al moment en què poden observar-se persones o actituds inadequades reticents a adaptar-se a la cultura del país o les seues tradicions, a més a més de voler imposar les seues.

I és que a Castelló i fins fa pocs anys, dir Tots Sants era dir estrena d'abric, visita al cementiri, a la fira d'atraccions i poc més, però en els darrers anys i cada vegada més, la celebració festera que abans es perllongava també el 2 de novembre amb la festa dels difunts, ara, s'avança a la vesprada-nit del 31 d'octubre i fins i tot a uns dies abans, en una espècie de carnestoltes de tardor coneguda arreu del món com a festa de Halloween.

És aquesta una festa arrelada a països com Canada, Estats Units, Irlanda o Anglaterra i que, tot i tenir un cert vincle amb el dia de Tots Sants, prové originàriament d'una cultura ancestral dels pobles cèltics, però per allò de la moda, del consumisme i de què "tot el que ve de fora és millor", està sent introduïda a la nostra cultura amb el perill que comporta d'enfosquir els nostres costums més tradicionals.

I és que, disfressar-se sempre ha agradat i més encara si les disfresses són de caràcter terrorífic, a la vegada que allò de buidar carabasses com a l'estiu es fa amb els melons d'Alger, per fer fanalets amb un ciri al seu interior, també és record d'uns mesos passats.

Halloween sembla ha arribat per quedar-se, i pot ser perillós. I no per allò que també diuen els que entenen pot tenir de ritus satànic, d'invocació a bruixes, esperits o dimonis, doncs cadascú i en creences religioses pot ser molt lliure, si més no perquè aquests costums venen a arraconar els nostres, i sense adonar-nos-en ens fan perdre la nostra identitat.

Panellets, bunyols, codonyat i altres "delicatessen" que abans omplien per aquestes dates els aparadors de les pastisseries del nostre poble, tal vegada per fer una mica menys amarg aquest trist dia, han deixat pas a plum-cakes, temptacions o pastissos de plàtan, cupcakes o carabasses de xocolata, més encara, alguns dels nostres menuts ni tan sols saben que són, per exemple, el pa de figa o els ossets de sant.

Halloween consumista, de la disfressa, del zombi, del difunt fictici, de la beguda i de la diversió, secundat pel comerç a qui la festa ajuda a vendre, ja siga turisme, alcohol, disfresses, oci..

Tal vegada arribe algun dia, en què si no vas disfressat de fantasma, mòmia o mort vivent, no hauràs acomplit el teu compromís amb la societat tal dia com avui. No sé si arribarà, però el que si us puc dir, i digueu-me antic, és que a mi no m'agrada i, per tant, amb mi no conteu per fomentar aquest disbarat.