Aquells que em coneixeu
personalment o coneixeu en part els meus pensaments per allò que jo comente en
aquest espai, sabeu que m'agraden les tradicions, ja que aquelles, estic
convençut, ens defineixen i ens ajuden a construir la nostra identitat.
Tradició és cultura i
tradicions castellonenques són, entre d'altres, la romeria de les canyes,
l'estiueig a la marjal o als masets i villes, els pastissets de moniato al
Nadal, l'arròs al forn, o les festes de carrer.
D'aquesta darrera tradició,
adaptativa als nous temps, transmesa de generació a generació i, concretament,
de la realitat festiva que al Raval de Sant Fèlix reviurem en aquest cap de
setmana honorant Sant Fèlix de Cantalici, patró del Raval, voldria jo hui dir
la meua...
No vull fer un repàs dels
actes més o menys participatius i/o continuistes que la festa suposa, cas del
rés del sant rosari, processó, missa major, porrat, primes, pa beneït o tirà de
rotllos per citar els més representatius, si més no, voldria fer la meua
reflexió en el vessant evolutiu del que la festa suposa.
El Raval de Sant Fèlix del
segle XXI ja no és un raval de llauradors, tampoc és el raval dels "frares
caputxins" que des de l'estiu del 2012, després de més de 100 anys
regentant la parròquia, van tancar el convent, tampoc el context cultural i el
moment històric del raval és el mateix, per tant, tampoc la festa és la
mateixa. Uns nous temps, si voleu fins i tot més aconfessionals i menys
participatius del veïnat ens porten a noves situacions i fan que la festa no
siga eternament immutable.
I la festa i tota la seua
estructura simbolicoidentitària trontolla. Cada any és més difícil que alguna
família, en arribar-li el torn, vulga ocupar el càrrec de clavari i, en moltes
ocasions, tot i estar disposats a mantenir aquella tradició, tenen veritables
dificultats per trobar majorals i, així, donar-li continuïtat a l'estructura.
Tal vegada caldria replantejar-se si la fórmula emprada al llarg dels segles
per donar continuïtat al sistema és vàlida per un futur venidor.
Per això el meu agraïment
públic a aquelles famílies que tot i tenir necessitats individuals s'han fet en
aquest 2017 endavant com a clavaris i majorals, dedicant moltes hores del seu
temps de lleure a mantenir aquesta bonica tradició.
Gràcies a ells i al seu
esforç personal, i per què no dir-ho, també econòmic, demà tornarem a sentir
coets i músiques pels carrers del barri, que tornarà a lluir amb els cobertors
als balcons al pas de la peanya i el sant, anunciant a aquells de sempre i
també als nouvinguts, el record a allò que ha donat sentit a la nostra història
i que, ara, es nega a caure en l'oblit i desaparèixer per sempre.
Tot un repte per tot un barri i principalment per 8
famílies, els dos clavaris i els 6 majorals, entrants i eixints, tot un repte
molt bonic per mantenir una tradició, uns actes als quals estem tots convidats,
des dels més menuts als més grans, tots fent veïnat, fent festa.
El raval de Sant Fèlix és en
ple segle XXI moltes coses, i cadascú de nosaltres, els que en ell vivim en
nostre dia a dia, som molt dins el raval, som història actual, hereus de la
tradició i impuls envers el futur. Clavaris i Majorals de Sant Fèlix de
Cantalici, novament gràcies pel vostre esforç i generositat. Veïns del Raval,
bones festes!!!.
Gràcies a tu per estes paraules.
ResponElimina