10 anys d'un destarifo

Alejandro Font de Mora, és un metge de Vila-real, polític del CDS primer i del PP després, que amb l'arribada del senyor Camps a la presidència de la Generalitat, va entrar al govern com a Conseller arribant a ocupar entre els anys 2004 i 2011 a la Conselleria d'Educació.

El mandat de Font de Mora al davant de les competències en matèria d'educació va estar marcat per la controvèrsia, amb protestes constants motivades per qüestions com els anomenats 'barracons' , la manca d'inversions en les instal·lacions i infraestructures docents, o les polèmiques al voltant del Pla d'Extensió del Trilingüisme pel qual es pretenia impartir l'assignatura d'Educació per a la ciutadania en anglès i que finalment no va prosperar.

Tot just hi fa deu anys, el senyor Font de Mora va fer un dels anuncis més sorprenents de tota la seua etapa com a Conseller d'Educació, la incorporació de l'ensenyament de l'idioma xinés mandarí, amb caràcter optatiu i voluntari pel segon cicle de Secundària, en els centres públics de la Comunitat Valenciana a partir del curs 2010-2011. Així, el País Valencià anava a ser la primera Comunitat Autònoma espanyola que impartiria aquest idioma com a optatiu.

L'anunci semblava una broma de mal gust i prompte va començar el senyor Conseller a rebre les primeres crítiques per part de pares i professors, considerant la iniciativa inadequada, ja que calia primer atendre altres necessitats molt més urgents i sagnants.

Però en lloc de recapacitar i "fer marxa enrere", el desficaci, destarifo, esperpent o desgavell, qualifiqueu-lo com vulgueu, va anar endavant i 7 mesos després, al setembre, se signava un conveni marc de col·laboració entre la Generalitat i una entitat no governamental subordinada al Ministeri d'Educació de la República Xinesa, Hanban, un òrgan executiu del Consell Internacional de l'Idioma Xinés.

La nova ocurrència lingüística del Conseller va sofrir un nou revés el gener del 2012 quan el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va anul·lar l'ensenyament de xinés mandarí. Segons aquell Tribunal, l'ordre que regulava l'assignatura, resultava incongruent, confusa i contradictòria.

Un desficaci va resultar la idea i com un destarifat va quedar el Conseller quan tota la societat va tornar-se contra ell demanant que els esforços de la Conselleria se centraren a aconseguir la millora en els alumnes de les competències lingüístiques de castellà i valencià, sent molt millor i més útil que els estudiants parlen, escriguen i comprenguen millor les dues llengües oficials del País.

No sé si 10 anys després d'aquell destarifo, el senyor Font de Mora, en l'actualitat diputat a les Corts Valencianes del PP per Castelló en aquesta novena legislatura que ja acaba, haurà tingut temps per aprendre xinés, però si no ho ha fet poc o res li haurà importat una vegada fora del govern, allò que ell predicava: "enfortir l'enteniment mutu, l'amistat entre els pobles valencià i xinés".

Quin canvi en la manera de dirigir la Conselleria en aquesta darrera etapa del Conseller Marzà, amb seny, responsabilitat i la millor de les voluntats, tot tractant de fer les coses el millor possible, bregar cada minut amb la precarietat, quadrar els inquadrables comptes i comunicar a la comunitat educativa que no tot està fet, que hi ha encara molts obstacles, però, com a mínim i és molt, s'han acabat els destarifos!