La ciutat

La ciutat

dissabte, 2 de febrer del 2019

Un anunci esperançador de fa 70 anys...


 El dos de febrer de 1949 va ser dimecres, el Mediterraneo, "diario de la falange tradicionalista y de las J.O.N.S.", arribava als quioscos i publicava en portada i segona pàgina del número 3372, que podia adquirir-se al preu de 50 cèntims, una notícia que canviaria anava a canviar la fisonomia de la ciutat.

Hui, dia de la candelera, fa tot just 70 anys, s'anunciava la retirada de l'aleshores anomenada Plaça Vella, centre neuràlgic de la ciutat, amb els dos edificis més importants de la vida local, l'església Major i l'Ajuntament, de l'antiestètic tinglat del mercat, que deslluïa la imatge de la plaça, traslladant-lo de manera provisional a l'espai que restava lliure després de l'enderroc de les cases ubicades entre la mateixa plaça i la veïna de Santa Clara.

I és que, des de sempre, el mercat del dia a dia va ubicar-se a la plaça Vella, en contraposició a la plaça Nova o del Rei, plaça que després va anomenar-se de la Constitució i més tard encara pren el nom de Major.

En aquesta plaça s'instal·laven el venedor amb tendals cada dia desmuntats, tot i que als inicis del segle XX el regidor municipal José Tárrega ja va elaborar una memòria on es plantejava la construcció d'un recinte tancat pel bon funcionament del mercat, idea que no va arribar a quallar.

Tot i això, des del 1914 va aconseguir-se un entorn fix, amb la construcció d'un tinglat de complexa carcassa de ferro i alta coberta d'uralita que ocupava quasi totalment el recinte de la plaça, amb quatre blocs de casetes i un transformador elèctric.

Poc després d'haver-se construït aquella armadura és objecte de contundents crítiques que propugnen i demanen el trasllat, de manera que el 1925 i a través d'un concurs, es porta a terme un nou pla d'ordenació i urbanització de la mà de Vicente Traver, en el qual es planteja la remodelació de la Plaça Vella, així com la construcció del Mercat Central tal com el coneixem en l'actualitat.

Però no serà com deia fins al 1949, tal dia com avui, quan s'anuncia la retirada del tinglat i conseqüentment el trasllat del mercat segons projecte de l'arquitecte municipal Francesc Maristany.

El 18 de febrer serà el primer dia en què el mercat no ocuparà la plaça Vella realitzant-se de manera provisional a la plaça Nova, iniciant-se el desmuntatge i instal·lació provisional del tinglat que va durar fins al 21 de desembre d'aquell mateix any, quan en vespres del Nadal va inaugurar-se el nou mercat.

Va ser als inicis de la dècada dels 50 quan, davant la proximitat de la celebració del VII centenari del trasllat, l'ajuntament decideix canviar el nom de la plaça de Vella a Major, dotar-la d'una millor il·luminació i pavimentant el sol amb lloses de pedra i instal·lant una font lluminosa obra del famós enginyer Boïgues, i que encara podem contemplar hui en dia.

70 anys d'un esperat anunci i canvi. Set dècades de vida urbana del lloc on trobem des de muntanyes de les famoses taronges de l'horta de la Plana, fins a olives de la serra de Espadà, passant per les pastes casolanes de Vilafamés, els embotits típics com el blanquet o les pilotes de Nadal, i peixos i mariscos recentment subhastats en la llotja del Grau, el nostre estimat i mai prou apreciat mercat central.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada