Hui, dia de la candelera, fa
tot just 70 anys, s'anunciava la retirada de l'aleshores anomenada Plaça Vella,
centre neuràlgic de la ciutat, amb els dos edificis més importants de la vida
local, l'església Major i l'Ajuntament, de l'antiestètic tinglat del mercat,
que deslluïa la imatge de la plaça, traslladant-lo de manera provisional a
l'espai que restava lliure després de l'enderroc de les cases ubicades entre la
mateixa plaça i la veïna de Santa Clara.
I és que, des de sempre, el
mercat del dia a dia va ubicar-se a la plaça Vella, en contraposició a la plaça
Nova o del Rei, plaça que després va anomenar-se de la Constitució i més tard
encara pren el nom de Major.
En aquesta plaça
s'instal·laven el venedor amb tendals cada dia desmuntats, tot i que als inicis
del segle XX el regidor municipal José Tárrega ja va elaborar una memòria on es
plantejava la construcció d'un recinte tancat pel bon funcionament del mercat,
idea que no va arribar a quallar.
Tot i això, des del 1914 va
aconseguir-se un entorn fix, amb la construcció d'un tinglat de complexa
carcassa de ferro i alta coberta d'uralita que ocupava quasi totalment el
recinte de la plaça, amb quatre blocs de casetes i un transformador elèctric.
Poc després d'haver-se
construït aquella armadura és objecte de contundents crítiques que propugnen i
demanen el trasllat, de manera que el 1925 i a través d'un concurs, es porta a
terme un nou pla d'ordenació i urbanització de la mà de Vicente Traver, en el
qual es planteja la remodelació de la Plaça Vella, així com la construcció del
Mercat Central tal com el coneixem en l'actualitat.
Però no serà com deia fins
al 1949, tal dia com avui, quan s'anuncia la retirada del tinglat i
conseqüentment el trasllat del mercat segons projecte de l'arquitecte municipal
Francesc Maristany.
El 18 de febrer serà el
primer dia en què el mercat no ocuparà la plaça Vella realitzant-se de manera
provisional a la plaça Nova, iniciant-se el desmuntatge i instal·lació
provisional del tinglat que va durar fins al 21 de desembre d'aquell mateix
any, quan en vespres del Nadal va inaugurar-se el nou mercat.
Va ser als inicis de la
dècada dels 50 quan, davant la proximitat de la celebració del VII centenari
del trasllat, l'ajuntament decideix canviar el nom de la plaça de Vella a
Major, dotar-la d'una millor il·luminació i pavimentant el sol amb lloses de
pedra i instal·lant una font lluminosa obra del famós enginyer Boïgues, i que
encara podem contemplar hui en dia.
70 anys d'un esperat anunci
i canvi. Set dècades de vida urbana del lloc on trobem des de muntanyes de les
famoses taronges de l'horta de la Plana, fins a olives de la serra de Espadà,
passant per les pastes casolanes de Vilafamés, els embotits típics com el
blanquet o les pilotes de Nadal, i peixos i mariscos recentment subhastats en
la llotja del Grau, el nostre estimat i mai prou apreciat mercat central.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada