Curiositat a un mes i un dia...

 Del 22 de febrer al 23 de març, tot i que menys de trenta dies els separen, tenim un més i un dia, que és tot just el temps que falta per iniciar-se la 75a edició de les renovades festes fundacionals del nostre poble.

I tot just hui, 22 de febrer però de 1654, fa 365 anys, una notícia curiosa va eixir del Consell Municipal de la ciutat, a qui corresponia l'administració i cura de l'ermita, relacionada amb "la festa"; un acord mitjançant el qual s'aprovava que "a la festa de la Magdalena, que es celebra en aquesta Vila des de temps immemorial, es done als oficials, clergat i frares, que acudisquen a la processó, instaurada per l'anomenat "vot entre clergat i autoritats" des de feia aproximadament un segle, 12 sous per les despeses del dinar, a més de la caritat acostumada (50 lliures als pobres que també hi assistisquen".

Dotze sous per anar a la Magdalena... Resulta del tot curiós en adonar-nos que el malgrat que la unitat de compte monetari emprat a tota Europa era la lliura, basada en el pes de la plata, i que al territori valencià equivalia a 20 sous o 240 diners, ni la lliura, ni el sou, ni el diner, existien com a moneda, és a dir no posseïen encunyat físic.

Aleshores com ho cobraven és la pregunta que em faig? El territori valencià comptava des del segle XIII amb una moneda pròpia, el real de la ciutat de València, que valia tres diners, un Quart de sou, de manera que aquells que per assistència a la processó -curiosament el document no parla de romeria-, rebrien el sou, en realitat el que estaven rebent eren 48 reals, equivalent a 144 diners, ja que per equivalència és fàcil deduir que si 1 sou eren 12 diners, a 12 en corresponien 144. D'aquesta manera, encara que les monedes físiques foren altres, la comptabilitat valenciana es movia entre lliures, sous i diners.

Era molt o poc el que rebien? És difícil trobar resposta a la qüestió. En l'actualitat, la lliura valenciana només coneix un ús testimonial com a moneda del Tribunal de les Aigües de València qui imposa encara l'import de les multes en lliures, les quals han de ser immediatament satisfetes en l'equivalència d'una lliura 3,75 pessetes, 0,02 euros, entenent-se actualment per un sou, el jornal diari del guarda de la séquia, de manera que, si els participants a la procésó cobraren hui en dia, haurien de rebre per equivalència la quantitat que correspon a 12 dies de treball, el sou de quasi mig mes.

No està gens malament, no estaven els representants oficials que es desplaçaven fins a l'ermitori el tercer dissabte de quaresma mal pagats, i més encara si als 12 sous li afegim "el dinar pagat", en una època en la que els veïns acabaven d'eixir d'una forta epidèmia de pesta i l'economia local no estava per grans despeses.

Una curiositat de les moltes que podem trobar en un Castelló menudet, d'uns 4.000 veïns en un temps de pesta, guerres i revoltes...