Avui és Sant Blai i aquell
carrer, conegut popularment i per molts anys com el "carrer del fem",
situat entre el de Bayer i el de la República Argentina, aquell carrer que amb
el seu veí de Sant Vicent per molts anys van ser els mantenidors de les festes
de carrer, celebra la seua festa,
Les Festes de Carrer o
Festes Populars són l'execució un tipus d'oci i acte festiu, lúdic- religiós,
que es va desenvolupar en tot l'estat a final del segle XVIII i principalment
durant el segle XIX. A la nostra ciutat la majoria de festes de Carrer van
aparéixer al segle XIX, moment d'expansió que va donar peu a què en diferents
carrers, ravals i barris volgueren honrar als patrons, sants i santes de la
devoció popular, al mateix temps que gestionaven l'organització de grups de
veïns i veïnes que eixien de les seues llars per participar conjuntament en una
festa.
Les festes, amb el pas dels
anys, van anar a més, però es varen veure truncades per la Guerra Civil. A la
dècada dels anys 60 del segle passat, començaren a recuperar-se'n algunes i,
abans d'acabar-se el segle, eren més d'una vintena les que es tornaven a fer a
la ciutat al llarg de tot l'any, des de Sant Antoni i Sant Roc de Vora séquia,
al gener, fins a Sant Roc del Pany de Sant Domènec a les darreries del mes de
desembre.
Tot i ser les festes de
carrer participació, implicació, convivència, veïnat, passat i present,
algunes, malauradament, de la mateixa manera que van aparèixer, van deixar un
dia de realitzar-se, i mai s'han tornat a celebrar.
Porte hui al record unes
festes totalment oblidades, les que celebraven els veïns de l'antic i primitiu
"carreró del Pito" o de la séquia de coscollosa, carrer que des dels
inicis del segle XX, va canviar el seu nom pel de l'Alcalde Tárrega (José
Tárrega Torres) alcalde que va gestionar i ajudar al veïnat més necessitat en
els anys de l'epidèmia de còlera de finals del segle XIX.
No sé exactament quan
degueren començar els veïns a celebrar les seues festes i tampoc quan deixaren
de fer-ho, però tal dia com avui, un 3 de febrer de 1919, tot just hui fa 100
anys, a la pàgina segona del número 9252 del diari local "Heraldo de
Castellón", en la columna i seccion "Castellón al dia" podem
llegir:
"Los vecinos de la
calle Alcalde Tárrega celebraron ayer con inusitado explendor la fiesta al
glorioso San Roque, cuya preciosa imagen posee la calle desde 1760. La misa y
sermón se dijeron en la iglesia de las Monjas Capuchinas siendo el orador el
elocuente beneficiado de la Purísima Sangre don Vicente Ripollés quien ensalzó
las glorias del Santo en brillantes frases, llevando al religioso y selecto
auditorio al entusiasmo más sentido, al extremo de ver derramar lágrimas a
muchos fieles. Esta noche será la clásica tornà desde la casa del rico labrador
don Manuel Almela a la del simpático oficial dela Tabacalera don Francisco
Navarro, cuyo acto amenizará la brillante banda de Bomberos. La calle está alumbrada
con potentes focos eléctricos".
Malgrat que en el mateix
"Heraldo" del dilluns 4 de febrer de l'any anterior (1918) sí que
trobem una xicoteta ressenya a les festes del carrer Sant Blai: "Los
vecinos de la antigua calle de San Blas festejaron ayer al santo titular de
dicha via con grandes festejos", res trobem al voltant de la festa del
carrer de l'Alcalde Tárrega, ni tampoc al mateix diari del dimarts 3 de febrer
de l'any 1920, la qual cosa ens fa pensar que aquelles "festes de
carrer" no eren notícia ressenyable, sense conéixer tampoc quan degueren
deixar de celebrar-se. Una veritable llàstima...
Acabada la guerra i malgrat
que l´activitat municipal s´encamina a la creació d´un nou Estat amb fort
contingut catòlic definint el seu model de ciutat, fonamentat en el mite del
Castelló agrari i catòlic enfront del passat republicà, el carrer de l'alcalde
Tárrega ja no va recuperar la festa de Sant Roc i, molt poc, quasi res d'ella,
s'ha mantingut a la memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada