La ciutat

La ciutat

diumenge, 10 de febrer de 2019

Casualitat o premonició?



La premsa local es fa ressò hui de la notícia: després de l'anunci fet oficial el passat setembre i la compra al desembre per part de la Generalitat Valenciana, per més d'un milió d'euros, de la finca del Mas de Sanahuja, al terme municipal de Xodos, dins el parc natural del Penyagolosa, incloent-hi el mateix cim, fins aquest moment de propietat particular, aquest matí es feia realitat el canvi de propietari amb l'acte simbòlic de lliurament de les claus del mas, per part dels venedors, hereus de la família Monfort, al comprador la mateixa Generalitat Valenciana, representada pel president Ximo Puig i el Conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà.

Tot i ser jo un veí "de ciutat" m'agrada el camp i la muntanya, gaudir de la natura, caminar, no córrer, xafar les pedres, contemplar plantes i flors, creuar barrancades, admirar marges i bancals, visitar masos més o menys abandonats, i deixar anar la vista des dels llocs elevats abastant la magnitud del nostre territori.

Ara que estic jubilat puc dedicar-me amb major èmfasi a aquest menester. Amb uns altres companys amb qui compartisc afició, anem coneixent setmana rere setmana les sendes, rutes, camins i assagadors, compartint xarrada, caminada, esforç i rialles, espais de natura i pobles que és resisteixen a modernitzar-se.

Molt abans que l'abril del 2006 la Generalitat Valenciana declarara el massís del Penyagolosa, parc natural, i que l'escriptor anglés Jason Webster descobrira la immensitat del paisatge, la natura i el silenci del camp i comprara també un mas en runes a la falda de la mítica muntanya, al cor de l'Alcalatén, un grup d'amics de sempre, 7 parelles, vam comprar també un mas, en aquest cas ubicat al terme de Vistabella, al Pla, a vista del pic i de la immensitat del paisatge.

I és que, el macís de Penyagolosa és un indret indiscutiblement emblemàtic i un símbol per a tot el País Valencià i per a la gent que estimem allò que és ben nostre. A més sembla molt positiu que la primera adquisició que faça l'administració, per incorporar-la al patrimoni públic valencià, siga la del mas de Sanahuja perquè és el que més simbolitza el pic.

I amb total seguretat que ha estat una casualitat, un esdeveniment de l'atzar, però que puc fins i tot considerar una premonició, un anunci, i és que, va ser tal dia com avui, un dijous, el 10 de febrer de 1994, el dia en què vam "escripturar" a la notaria del senyor Ramón Aymerich, el "mas d'Alberta", el nostre mas, i que hui, tot just 25 anys després, un altre mas, el de Sanahuja, passe a ser, guardant les distàncies, també de la nostra propietat, en aquest cas de tots els valencians i valencianes.

Més encara, si testimoni de l'acte simbòlic del lliurament de les claus del mas de Sanahuja al president Puig ha estat el Conseller Marzà, vet per on, també aquest és propietari del mas d'Alberta, en ser els seus pares una de les 7 parelles que van efectuar, tot just hui fa 25 anys, aquella compra.

I és que de la mateixa manera que el pic va encisar en el seu dia al metge i poeta Manuel Rozalen o al poeta Miquel Peris, també aquelles terres, aquell paratge, fa 25 anys, com una premonició del que havia de venir, va passar a formar part de la nostra vida, de la meua i dels meus amics, i ara també dels nostres fills, que tenen en "el xicotet mas", el cau, el refugi, el lloc per reencontrar-se amb una vida més senzilla, sense comoditats, però autèntica, on amb el compartir se segueix consolidant l'amistat.

Vam amprar el primer dia i vam fer nostre, del poeta Bernat Artola, el cerimoniós auguri "Benvingut siga qui a sa casa bé" i presideix l'accés al mas com anunci de benvinguda a tots aquells que allí s'acosten. Ara, en aconseguir "la propietat del pic" pensem que l'auguri amplia el seu significat a tot l'observatori privilegiat des del qual podem contemplar, els dies clars, una gran part del País Valencià. Gràcies Govern Valencià. Inimaginable fa 25 anys...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada