Fa 205 anys...

La fam, la guerra i la pesta constitueixen la trilogia de grans catàstrofes que ha sofert el nostre poble al llarg de la seua història. La pesta diuen va arribar a través de la Mediterrània i va conviure entre nosaltres en diferents segles, convertint-se en un fenomen endèmic que reapareixia cada poc temps.

Al llarg del segle XVII Castelló, com molt altres pobles de la Plana, va patir sengles epidèmies de pesta, i per combatre-la quan es detectava a la Vila un cas, era enviat a la "Casa Blanca", un hospital d'empestats i cementiri, situat en el que en l'actualitat és la plaça de Teodoro Izquierdo, al costat de l'actual Estadi de Castàlia.

Les poc més de 5.000 ànimes que habitaven en aquell moment la pròspera ciutat de la Plana, aixecant els ulls al cel, s'aclamaren a Déu demanant clemència, fent-ho mitjançant la intercessió d'aquell, que només un segle abans, havia estat canonitzat, per clamor popular, com el gran sant advocat contra la pesta, Roc de Montpeller; i així, Castelló i els castellonencs, vés a veure si per intercessió del Sant o per mutació genètica de les rates transmissores de la malaltia, van aconseguir definitivament el 1652, superar l'epidèmia.

De manera que, allí, en aquella zona, va erigir-se a principis dels anys 50 d'aquell segle, per honorar el sant pestífer una ermita, Sant Roc del Pla, però una nova epidèmia de pesta va paralitzar les obres de manera que no es va concloure fins a 1658.

El 1651 van iniciar-se les obres i després de la paralització temporal dels treballs a causa d'una nova sèrie de pestes, es reinicien les obres dirigides per Pedro Vilallave i, acabades aquelles els Jurats castellonencs van encarregar per l'altar major un retaule de fusta on va col·locar-se la pintura central, obra que sembla ja existia a la "Casa Blanca", del pintor tarragoní Urbà Fos, conegut com a «Maestro de San Roch», que havia creat feia un temps, quan es trobava treballant a Castelló, realitzant obres per a Santa Maria i Lledó.

Aquesta ermita va ser pràcticament destruïda a la guerra de la independència, entre el 21 de setembre de 1811 en què els francesos entren a Castelló i l'estiu de 1813 en què són expulsats, emprant les fustes, maons, pedres i altres materials de l'ermita per ells construir forns de pa, escorxadors, paredons i altres obres públiques.

Acabada la guerra, i malgrat que ja hi havia una altra ermita a la partida de Canet, dedicada al sant pestífer, va decidir-se la rehabilitació de Sant Roc del Pla i, tal dia com hui, de 1814, fa 205 anys, el vicari major de Santa Maria va beneir la renovada ermita. Diuen les cròniques de l'època que van celebrar-se grans festes.

Tot i això, l'ermita va desaparéixer definitivament en 1847 com a conseqüència del seu lamentable estat després dels combats soferts a la zona durant les Guerres Carlines, malgrat la seua anterior restauració i cura. De manera que per vora de 200 anys va existir més enllà del Forn del Pla una ermita dedicada a Sant Roc.

La principal obra d'art del seu interior, el quadre del pintor Fos, va ser dipositat a l'ajuntament i fins fa pocs anys va ubicar-se en l'avantsala del despatx de l'alcaldia.