Aquell grup, amb seu al poble
de Torrreblanca, tenia un nom molt impactant: "L'ordre del
carajillo", i dic tenia, perquè com tot, amb el pas dels anys, i per
motius que no vénen al cas, va arribar a desaparèixer.
El nom no va ser triat a
l'atzar, feia referència al fet que totes les reunions del grup acabaven amb un
àpat i al final d'aquest, a la sobretaula, mai faltava aquella beguda calenta,
elaborada amb café i licor, el carajillo.
Aquelles reunions van servir
perquè jo, que ja coneixia "el café de tres capes" -licor, café i espuma-,
començara a diferenciar i distingir "els bons dels més bons" i, més
encara, aprenguera a preparar-los, i si he de creure als meus amics, de manera
exquisida.
Malgrat que el carajillo es
coneix a tot arreu d'Espanya, la manera exacta de preparar-lo varia lleument en
cada regió del país. A Catalunya, l'he vist en la seua forma més senzilla de
café amb conyac o rom (sense cremar) i amb el sucre a part, perquè el
consumidor ho afegisca al seu gust. A Castelló, en canvi, la preparació sol ser
una mica més elaborada, sent normal escalfar i cremar parcialment l'alcohol en
el got, juntament amb el sucre, canyella, grans de café i un trosset de pell de
llimona, de manera que aquesta podria ser la base d'un carajillo estàndard.
I dic podria, perquè acabe
de descobrir que hi ha tantes maneres de preparar-lo com capacitat creativa de
qui el prepara, fet que ha desembocat en un esdeveniment gastronòmic, "la
I ruta del Carajillo", que impulsat des de la regidoria de turisme del
nostre ajuntament, des de hui i fins al pròxim 3 de març, convoca a 64 locals
de restauració a "competir", per veure qui elabora "el millor
carajillo de Castelló".
No sé si tots seguiran el
mateix protocol en la preparació consistent en primer escalfar el licor, per
després afegir uns grans de cafè, una escorça de llimona, el sucre i un petit
tros de canyella en branca., per a continuació calar-li foc al conjunt sense
deixar de remou-re'l fins que l'alcohol s'haja rebaixat una mica i les aromes
s'hagen potenciat i barrejat entre si. Mentrestant es prepara el café i com a
últim pas s'ajunta tot en aquest mateix got i se serveix ben calent. El truc
per aconseguir que no es barregen els líquids és ben senzill, en tenir aquells
diferents densitats, abocar el cafè no directament al got, sinó primer sobre el
dors d'una cullera.
Diuen els vells "contra
gustos no hi ha disputes", i substituir el tradicional rom o brandi, per
licors com el vodka, l'orujo, el whisky, el tequila, la ginebra o els licors
d'arròs o avellana, així com canviar el sucre per la mel, la pell de llimona
per la de la taronja, o afegir-li llet condensada, essència de trufa o foie,
propostes que ofereixen alguns dels locals participants, sembla com a mínim
arriscat, però pot arribar a funcionar, o no? Vés a saber, només resta provar-ho
i com també diuen al meu poble "poc viurà qui no ho veurà". Tenim al
davant 17 dies per "tastar" la variada oferta. Podeu saber més sobre
l'esdeveniment si punxeu en el següent enllaç:RUTA DEL CARAJILLO
Després, podrem dir quin és
per nosaltres el millor carajillo de Castelló. Hi haurà o no coincidència amb
els experts que donaran el seu veredicte, tant es val, mai hauríem pensat a
tenir tanta varietat al nostre abast, tot i que jo, està lleig que ho diga,
crec que com els meus cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada