Us ho donaré tot.

Diumenge proper, en aquestes hores, novament estarem convocats a votar. En aquest cas unes eleccions "més properes", elegirem "els de casa", aquells que hi han de governar-nos des dels municipis, aquells que, en definitiva, han de fer-nos viure millor, que no més.

I des de fa ja uns dies, per allò de "la campanya", tots els mitjans de comunicació, sobretot els locals, es fan ressò de fotografies, falques publicitàries, pamflets, propaganda electoral i promeses, sobretot promeses, que els diferents partits i candidats s'encarreguen d'anar "llançant" a l'opinió pública amb comptagotes, per captar l'atenció i de passada el vot, sobretot dels indecisos que, també la premsa s'encarrega de recordar-nos dia si, dia també, que a Castelló en són 21% dels convocats.PERCENTATGE

Però quan s'obri la llibreta dels propòsits, cal recordar la dimensió transformadora de les promeses i la responsabilitat que comporten, de manera que observant tot el que "prometen" els programes de les principals formacions davant les eleccions municipals, arribe a la conclusió que no només són poc realistes, sinó fins i tot en alguns casos arriben a ser un insult i menyspreu a tots els votants.

Intencions, objectius i promeses que en uns mesos, tot plegat, estic segur acabaran sent paper mullat. Per què dic tot açò? Perquè hi ha propostes en bucle, que estan fetes per acaparar titulars però que, tots saben mai s'acabaran de materialitzar.

Anar a un míting, a una reunió de qualsevol partit, escoltar els candidats, és anar a "rebre-ho" tot, per això en moltes ocasions tots hem sentit en acabar les diferents intervencions allò de "tot són mentides i tot són només paraules!".

Transformar la ciutat en la capital de l'esport, ampliar el sistema d'ajudes a domicili, creació d'un pla integral de regeneració urbana, crear una ciutat esportiva, millorar les polítiques sanitàries, dinamitzar les ofertes d'oci, millorar els habitatges socials, potenciar les àrees industrials, prioritzar l'economia del treball, millorar la ciutat per viure, fomentar el reciclatge, impulsar el desenvolupament agrari, fomentar la ciutat inclusiva, revitalitzar els ravals... són propostes, titulars, que hui apareixen a les primeres pàgines dels diaris locals en boca dels principals candidats dels diferents partits, de tot el ventall, des dels considerats més de dreta, fins als més esquerrans.

I jo em pregunte: Hi ha algun veí que no voldria veure convertida en realitat alguna d'aquestes propostes? De segur que no. Conclusió: Tots els partits i candidats volen el millor pel meu poble, tots són bons! Però tot just ací està l'engany, en molts casos només són promeses de titular, paraules per omplir-se la boca, propostes sense fonament...

Cal prometre allò que s'ha de poder complir, la resta és enganyar el votant, i és possible que en algun moment els veïns en confiar massa en les promeses vam ser enganyats, però han passat 40 anys des que el sistema democràtic va permetre'ns triar els nostres governants i hem aprés.

Hem aprés a ser realistes i els veïns coneixem prou bé el que cadascuna de les diferents agrupacions o partits polítics en realitat vol per la ciutat, per això malgrat que totes les promeses puguen ser il·lusionats, no ens refiem, tenim memòria i el vot, majoritàriament decidit. Queda una setmana de sofriment, de despeses inútils i de pèrdua de temps i de diners... Quines ganes tinc que passe, s'acaben les promeses i comencen a treballar...