Frases del parlar de Castelló

Cada poble, cada ciutat, té les seues pròpies frases fetes. Són expressions estrictament locals, moltes vegades incomprensibles pels forasters, en què s'aboquen els senyals d'identitat d'una determinada comunitat.

Voldria comentar-ne hui unes poques que he escoltat no fa massa dies i que  voldria donaren peu a què, vosaltres, els qui açò llegiu, ajudeu a fer la llista més llarga, ja que estic més què segur en coneixeu d'humorístiques, de metafòriques i fins i tot de passades de rosca.

"Collons, l'aigua està que arrapa!". Frase escoltada a un agosarat banyista fa pocs dies, quan voluntàriament va decidir l'home pegar-se una cabussada a la platja del Gurugú i trobar-se l'aigua a una baixa temperatura, fregant el risc de l'infart, malgrat que "el solet" i la tranquil·litat de les ones, convidava a endinsar-se.

Aquesta frase va recordar-me'n una altra, que s'escolta sobretot a les piscines dels apartaments les vesprades sufocants de l'agost, quan qualsevol veí, acabat d'arribar, pregunta a aquells que estesos estan a la vora: com està l'aigua?, I li responen "entra sense por, està calenteta com el pixum".

Escatològica pura i sense cap mena d'additius és aquesta altra: "Pa cagar-se i no torcar-se", usada quan ens veiem sorpresos per algun esdeveniment excepcional o inexplicable. Amollada a mitja veu per un assistent a un míting polític fa uns pocs dies en sentir tot el que el candidat prometia. La frase tot i ser porca es mire com es mire, porta intrínseca tota una càrrega social.

Molt semblant a l'anterior és aquella altra: "Puja ahí dalt i veuràs París". Expressió que habitualment no només vol manifestar incredulitat davant l'afirmació esbojarrada que acaba d'oir, sinó que de passada repta al seu interlocutor a veure si per una casualitat, encara que siga de puntelletes, aconsegueix albirar de lluny l'extrem superior de la Torre Eiffel i que vaja amb compte en baixar no siga cosa que s'esvare, per l'efecte d'allò que acaba de dir, Vaig escoltar-la darrerament en una conversa sobre futbol entre dos aficionats opinant sobre qui guanyaria la propera final de la copa del rei que s'ha de jugar el proper dia 25 entre el Barcelona i el València.

Però si hi ha una pregunta estúpida, és aquella que es pronuncia habitualment quan un es troba amb un amic, o un grup d'amics, passejant pels carrers d'Enmig o la plaça del rei: "Què?... pegant una volteta?" És molt difícil respondre a aquest interrogant diabòlic, ja que si es mira bé, la pregunta porta inclosa la resposta que en moltes ocasions no és altra que: 'Si ... a veure si ens pega un poquet l'aire".

I què em dieu de la frase feta més habitual de vetlles i soterraments "No som res i en cançoncillos menos". No direu que no l'heu emprada mai aquesta expressió d'ús corrent i de forma estereotipada.

Aquestes i altres frases semblants que majoritàriament s'escolten en converses orals, constitueixen una llarga i rica tradició que es transmet de generació a generació, recollint d'una manera singular l'essència de la nostra cultura, d'una llengua, d'un territori i d'una identitat, Castelló., permetent dotar la nostra parla de totes les eines necessàries per a expressar-se en qualsevol terreny i en qualsevol situació i per fer palés el geni creatiu del poble. Per molts anys!