"Sant Isidro, Sidro, Sidro, Sant Isidro llaurador..."

Així comença una tonada del cançoner popular de Catalunya, que fa referència a un personatge nascut en el Mayrit musulmà, un llaurador mossàrab, que vivint a cavall entre el segle XI i XII, possiblement estava al servei de la noble família Vargas i altres terratinents, i que a passat a la història com un home senzill i benefactor dels pobres, morint en llaor de santedat i, sense ser santificat ja els madrilenys van començar, uns 40 anys després de la seua mort a retre-li culte.

Per això, les autoritats eclesiàstiques, municipals, i l'aristocràcia madrilenya i la corona reial espanyola van liderar el seu procés de canonització allà pel segle XVI, coneixent-se com "Sant Isidro llaurador", festivitat del qual celebrem avui.

Isidro com a nom, que amb el pas dels anys, apareix també sense la "i", com a cognom, Sidro, allà pel segle XV lligat a una família noble i que va assolir gran protagonisme en el "setge de Barcelona" del setembre de 1714, fets amb els quals va finalitzar de manera tràgica la guerra dinàstica entre els Àustria i els Borbons.

D'aleshores ençà Sidro s'ha convertit en el 17.214é cognom més comú d'Espanya, de manera que, a tot el territori espanyol ens trobem que hi ha censats 175 persones amb Sidro com a primer cognom, 205 amb Sidro com a segon cognom, i cap amb Sidro en tots dos cognoms.

Però per allò de l'orige català i el tranvassament de població des de les terres del nord envers el sud, el cognom Sidro és el 698é cognom més comú a Castelló. Trobant-nos que hi ha censades 139 persones amb Sidro com a primer cognom i 172 amb Sidro com a segon cognom, resultant que a Castelló estan censats el 81,84% dels habitants amb el cognom Sidro d'Espanya.

I de tots "els Sidro" de Castelló, tal vegada el més conegut i recordat siga Felipe Sidro Vilarroig, un erudit sacerdot agustí, catedràtic de Matemàtiques, de Teologia i d'Hebreu que va viure entre els segles XVIII i XIX, i que en ingressar en l'Orde de Sant Agustí, va canviar el seu nom pel de Juan Facundo i que després de participar en el Capítol General dels Agustins a Roma, va arribar a ser nomenat el 1776 per primera vegada provincial per l'Aragó i el 1804 acadèmic d'honor de la Reial  Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles a València i Cronista de la ciutat, fins que va morir el 15 de juny de 1816.

Com a escriptor va publicar algunes obres de filosofia i teologia, destacant "el frare a les corts" panegíric en contra de les Corts de Cadis de 1812, on critica que s'excloga als frares de la representació a les corts, a més d'eliminar-los el dret a vot, és a dir la condició de ciutadans.

I vet per on, tal dia com avui, el de Sant Isidre, de l'any 1805, el pare Juan Facundo Sidro Vilarroig, o Villaroig que també ho trobem escrit de vegades, va visitar el seu poble i els seus veïns, quan tornava de Barcelona de camí a València, després d'haver estat reelegit per tercera vegada provincial de l'Orde.

Hui, un carrer entre la plaça del Pare Jofré i el Parc de l'Oest, ens recorda la seua més que desconeguda figura. Un Sidro important, històric, que va visitar el seu poble, en el dia de Sant Isidro, en el dia del sant patró dels llauradors, de fa anys, molts anys, més de dos-cents...