Pepe "el botifarrero".

Quan jo era encara un xiquet, ell era ja un jove carnisser que s'esforçava per tirar endavant el negoci familiar. Després amb el pas dels anys, les nostres vides, tot i transcórrer per camins diferents, la casualitat ha volgut que sempre foren paral·leles i, per una raó o l'altra, coincidents.

Sant Fèlix al Raval, primer, Sant Roc després, i sempre l'estima per la tradició en les festes de la Magdalena ha estat el lligam entre la família Rovira, Pepe i Carme, i la meua família.

Lligam que va incrementar-se, en l'àmbit personal, en el moment en què formant jo part de la Junta de Festes, la teua filla María José el 1997, va ser elegida Regina de les festes de Castelló, coincidint també en Junta amb el fester que, va convertir-se en el seu nuvi i espòs Rafa, compartint anys de treball i nits sense dormir.

Aquesta relació va acostar-me una mica més als teus i el teu món fester; Rafa i Mª José van apropar-me a Lidón i Raül d'una banda i, la teua estimada Gaiata-8 per una altra, on tu, Pepe, vas ser sense discussió i fins al teu darrer sospir, "l'ànima mater", a més a més de, casualitats de la vida, "compartir escala" entre els joves i la meua sogra i, confiant plenament en el bon saber fer i treball de Rafa per l'assessorament professional.

Una vida totalment diferent de la meua, la de Pepe Rovira, per mi sempre "Pepe el botifarrero", que ahir i després d'una llarga lluita contra una cruel malaltia, va dir prou, deixant al món de la festa orfe i anant-se'n a "comboiar" noves festes al més enllà, amb la tranquil·litat de qui "fa temps ho tenia tot fet i enllestit" i la satisfacció d'haver aconseguit allò que qualsevol persona pot desitjar, una unió familiar, una dona que sempre ha estat a la teua alçada, unes filles, gendres i netes que han estat i són referent de la ciutat dins el món de la festa i, un món, el gaiater que sempre t'ha admirat i que sempre t'ha tingut com a model i espill on mirar-se si volien fer les coses bé.

Pepe, un home gran i sobretot un gran home, que tot el que tenies de gran ho tenies de bona persona, que sempre anaves amb les teues idees per davant i imaginant situacions quasi impossibles d'aconseguir però que tu, encara no sé realment com, aconseguies, amb el teu esforç, il·lusió i tenacitat.

Un home de festa per a la festa a qui res frenava, per qui la paraula difícil no existia i que has sabut inculcar als seus l'estima per tot allò ben nostre i que has aconseguit tots els guardons que en el difícil i complicat món de la gaiata poden aconseguir-se. Un model a seguir si volem que les nostres siguen per sempre "festes dignes de noms i de fets".

Pepe de segur que partir d'ara mantindràs converses amb altres personatges i sabuts del nostre poble a qui tant admiraves. Ara enraonaràs de les festes, de la ciutat, de les gaiates, de les comissions de sector..., amb Bernat Artola, Manolo Segarra, Miquel Peris o Matilde Salvador, mentre miraràs, ara ja no de reüll, sinó cara a cara a la teua estimada "mareta", a la Verge del Lledó que, justament ara en el mes de maig, el seu, ha decidit portar-te al seu costat.

Pepe el teu llegat, la teua llavor ha caigut en terra fèrtil i has tingut la gran sort de veure com a fructificat; ara ens toca a nosaltres, els que t'estimàvem i admiràvem i seguirem fent-ho per sempre, seguir les teues petjades, esperem no defraudar-te, sabem com ho hem de fer, sempre seràs el far i espill on mirar-nos, amic, descansa en pau i satisfet al bell mig i nucli del parnàs, i al costat d'una gran gaiata, bé que t'ho has guanyat.