Des de fa uns anys, la
Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana,
ofereix el programa de Vacances Socials amb un objectiu doble: oferir a les
persones majors un període vacacional amb la possibilitat de conéixer diferents
racons turístics de la Comunitat Valenciana, alhora que ajudar al manteniment i
generació d'ocupació, en les zones turístiques durant la temporada baixa.
En el Programa, on s'exigeix
que els participants estiguen empadronats a la Comunitat i puguen valdre's per
si mateixos, s'inclouen activitats culturals, recreatives i d'oci.
Una modalitat de les que el
programa ofereix, rep el nom genèric de "Viu la terreta", amb 4 rutes
diferents per cadascuna de les províncies del territori valencià, amb 3 dies i
2 nits i visitant diferents localitats dins de cadascuna de les rutes.
He tingut la sort de poder
gaudir en els darrers anys de dues de les rutes programades, la ruta 9
"Oriola, Elx i el Parc Natural de les Salines" i, tot just aquesta
setmana que ara acaba, la ruta 6 "Albufera d'Anna, Vall d'Albaida i llegat
Iber a la Costera". No sé qui les haurà dissenyades, si des de la
Presidència o des de les Conselleries de Turisme o Benestar, tant se val, però
com podreu observar pel nom, dues rutes amb molt per conéixer i poder veure.
Tant en la primera
experiència com en aquesta segona, l'agència encarregada de l'organització del
viatge, així com de l'acompanyament al llarg del mateix -supose per tant que
serà l'adjudicatària per part de la Conselleria de totes i cadascuna de les
rutes-, ha estat Viatges Cemo S.A., una agència majorista especialitzada en
l'organització de viatges per grups, especialment de la tercera edat o gent
gran, amb oficines a Bilbao, Saragossa, Barcelona, Madrid, Almeria i València.
Tot i ser evident que no és
exigència fonamental el parlar i entendre el valencià. En el cas de la ruta que
ara comente, i malgrat que la guia era valencianoparlant, un percentatge
superior al 99% dels "viatgers" també, i transcórrer per pobles on el
valencià és la llengua habitual, les exigències “d'un sol uelo" van fer
que totes les explicacions es feren en castellà. Incomprensible però cert!
Itineraris per altra banda
poc preparats des de l'agència, i amb poca il·lusió per part de la guia, per
donar a conéixer el territori, història, tradicions, costums i curiositats, amb
molta pèrdua de temps i poca informació.
Res vam arribar a conéixer
de l'orografia de les zones per on passàvem, res de la forma i mitjans de viure
dels diferents pobles, res de les diferents maneres de viure a la Canal de
Navarrés, del perquè del nom curiós de "Canal", de l'economia dels
pobles de la Vall d'Albaida, de la gran evolució de la comarca de la Costera o
de la Safor, i malgrat haver arribat als pobles centrals de les comarques, Enguera,
Ontinyent o Xàtiva, les visites efectuades, amb alguna excepció, cas del Palau
ducal d'Anna, no van respondre al que realment esperava: fer-me una idea del
més important de cada localitat.
Algú s'imagina visitar
Moixent i no veure "la joia del poble", el famós guerrer, que al
costat de la dama d'Elx, és una de les troballes més importants de l'època
ibèrica al País Valencià? I visitar Bocairent i no veure l’autèntica i enorme
nevera de Sant Blai? Doncs, així va ser.
I arribar a Xàtiva i a més a
més de no disposar de guia local, tenir tan sols dues hores per veure una de
les poblacions més important del País Valencià, tota una joia de l'època foral?
Doncs això, més del mateix.
Quilòmetres molts, hores
d'autobús més que suficients, explicacions poques, visites culturals preparades
les menys, això sí, menjar i ballar fins i tot massa. Definitivament, i després
de dues experiències, crec que la Conselleria hauria de canviar-li el nom al
programa i, en lloc de "viu la terreta", no seria millor passejar
"uelos"?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada