De totes tres, el rentat de mans tal vegada siga la menys nova. Per allò de la higiene; rentar-se les mans és un costum que s'aprèn i interioritza a casa nostra des de menut. Les altres dues, em sembla, han vingut per quedar-se entre nosaltres una llarga temporada.
Del distanciament social com a mesura no mèdica per frenar l'expansió de la malaltia reduint el contacte entre les persones, que jo anomenaria distancia física, i que de fet suposa la restricció en l'entramat relacional amb el grup d'amics, malauradament ens ha portat a una nova situació, reduint i molt el fluxos relacionals, és a dir, no veure'ns gaire, sortir només de tant en tant, evitar el contacte físic.., accions que diuen els experts que podrien allargar-se mesos, potser un any, potser més i tot. Sembla difícil de creure, però també ho semblava només fa tres mesos que havíem de passar un confinament i aquella mesura va fer-se realitat trasbalsant les nostres vides.
I que dir de la mascareta? Des que va començar el confinament per la crisi del coronavirus, el moment de sortir al carrer per anar a comprar, treballar o llençar la brossa va convertir-se en un moment ple de dubtes. Era la mascareta la solució? Realment era necessària i eficaç, o no?
Els canvis de criteri van anar produint-se; fins i tot l'OMS va canviar de parer sobre el seu ús generalitzat entre la població per impedir la propagació del virus, i recomanant que totes les persones la portarem, va fomentar l'us generalitzat d'aquelles.
Al nostre país inicialment i des del passat 21 de maig, fa ja més de tres mesos, i per Ordre Ministerial, el seu us va passar a ser obligatori en espais públics per a totes les persones majors de 6 anys sempre que no poguera garantir-se la distància de seguretat de dos metres. Després i de mica en mica, totes les Comunitats Autònomes, van anar adoptant la seua obligatorietat a tot arreu, inclús en situacions en les quals podia també mantenir-se el distanciament.
Aquesta "obligatorietat" ha fet que, a hores d'ara, les mascaretes siguen un producte fonamental en les eixides de casa. Així són una realitat que ha arribat per quedar-se i, en poc de temps, han passat a ser un element quotidià en aquesta realitat que ens està tocant viure,
I de retruc l'obligatorietat ha estimulat la creativitat, i s'han convertit en elements funcionals, que tracten no tan sols de protegir, si més no de crear tendència, moda, amb elements d'allò més avantguardistes i enginyosos.
Només cal eixir al carrer i observar, hi ha de tota mena, grandària, color, translúcides, d'un sol cordó, plegables, que s'adapten al rostre, amb dibuixos de somriures, d'herois, de clubs de futbol, amb brodats i puntilles... i aquelles que jo voldria hui comentar pel fet que les he vistes a la cara dels principals polítics d'aquest país, les mascaretes amb la bandera d'Espanya!
No crec que pense cap dels nostres dirigents que portant una mascareta amb el logo espanyol la protecció serà major, però sí que resulta una mica o prou ridícul que segons el partit polític al qual es deuen, la bandereta la porten a un costat o l'altre de la galta.
Així hem vist al President del Govern, al senyor Sánchez, lluint una mascareta amb l'ensenya nacional a sobre de la galta esquerra, mentre que els seus interlocutors, cas del senyor Casado o de la senyora Arrimadas, cobreixen la seua cara amb una mascareta molt semblant, però amb la bandereta,,,, a la dreta!
El virus no entén de política però els polítics han de donar la nota. Ja al mes d'abril aquesta "idea" va ser emprada per Vox per rendibilitzar la seua presència pública al Congrés, i ara sembla que s'ha fet tendència entre els polítics allò de posar-se una bandereta d'Espanya al morro, considerant-se fins i tot que a més a més d'un acte patriòtic, siga un element de distinció... Ai senyor el que veiem i el que encara ens falta per veure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada