Rendibilitat...

Afirmar i constatar que en temps de coronavirus hi ha empreses a la nostra ciutat, sobretot les més menudes, que ho passen malament, és fer palesa una realitat, una sangria, que l'adopció de mesures públiques no ha aconseguit frenar i que, malauradament, va en augment.

Quan es compleixen sis mesos de la pandèmia, passejant pels carrers i places, observem que són molts i variats els negocis a la nostra ciutat, que deixant de produir una mínima rendibilitat econòmica es veuen abocats a tancar. I és que els resultats que relacionen els beneficis amb les inversions i els recursos propis fa temps que, en molts casos, no tan sols no generen beneficis, sinó que mostren balanç negatiu.

És cert que el canvi d'hàbits a què ens ha obligat el virus, afecta de manera diferent a unes o altres empreses, resultant més que curiós el fet que, veient les terrasses del centre de la ciutat un dia qualsevol a l'hora de l'esmorzar, del vermut o a mitja tarda, amb una clientela prou nombrosa, un quiosc de propietat municipal, regentat per concurs des de fa uns pocs anys per una empresa privada, demane la recessió del contracte i deixar d'oferir els seus serveis un any i mig abans del que estava previst.

I justament això i adduint una manca de mínima rendibilitat agreujada per les mesures a aplicar pel coronavirus, és el que ha fet realitat l'empresa Restaurante Mar Azul S.L., que regentava des del 2016 fins ara, el quiosc de la cèntrica plaça del Real.

L'ajuntament de Castelló va adjudicar en el seu dia a aquella empresa la concessió de l'explotació del quiosc per un període de 5 anys, amb un cànon anual de 8601 euros, cedint l'espai i tot el patrimoni bàsic pel seu funcionament, mentre que l'empresa es feia càrrec de la resta, infraestructura, personal, neteja i producte principalment.

Els 8.600 euros de cànon supose que hauran tingut la culpa, i no dubte que "fent números" l'empresa haurà vist que no podent mantenir el quiosc en funcionament, demanara la renúncia immediata a l'explotació.

I si els números no els eixien, si el negoci no funcionava, està clar que era per manca de clients. I ara la pregunta, la reflexió: si els altres serveis de restauració i bar dels voltants, de la zona centre de la ciutat, si la majoria de les xicotetes empreses que regenten el mateix tipus de negoci sobreviuen, com aquesta no? Algun motiu hi haurà, no?

Els tècnics municipals hauran de fer ara un escrupolós anàlisi estudiant el que ha pogut passar i la futura rendibilitat que pot arribar a tenir aquest quiosc i, en funció dels resultats, l'equip de govern, amb un cànon ajustat, tornar a treure a concurs la concessió del quiosc, no tan sols pel que pot suposar de negoci per una altra empresa, si més no i principalment per aconseguir donar-li vida a aquesta bonica plaça.

Els nostres governants han de pensar que de vegades la rendibilitat d'un espai no tan sols cal buscar-la en règims de guanys econòmics. Està bé que es recullen diners per concessions com aquesta, o per ocupació de via pública de taules i cadires de bars, però cal filar prim i evitar que situacions angoixants acaben per fer desaparèixer la vida urbana. En moments de crisi cal filar més prim que mai.