Subsistir com a sinònim de seguir vivint, sobreviure i no només en el sentit literal de la paraula, que també, si més no amb un sentit més ample econòmic o cultural. Així, d'una banda, l'aclaparadora realitat de la pandèmia del coronavirus, amb les seues estrepitoses conseqüències econòmiques, ha portat a molts negocis a tancar; xicotetes o mitjanes empreses que depenent de les vendes diàries i amb poca liquiditat, s'han vist sotmeses a un greu estrès financer finalment han sucumbit.
I incertesa com a falta de seguretat, caracteritzada pel dubte. Hi ha gent que no sap ben bé com se sent... incertesa és una sensació que els humans no gestionem gens bé, ja que provoca estrès, i és que certament, malgrat que la comunitat científica ha aprés en aquest temps moltes coses del virus i continua descobrint noves afectacions en el cos humà, encara desconeixem moltes més per a poder-li fer front amb garanties suficients.
Les notícies no són tan esperançadores com tots desitjaríem. Al nostre país estem en un moment de rebrots, més o menys controlats, on no sembla veure's la llum a la fi del túnel. Tot són especulacions, moltes d'elles, fins i tot, contradictòries entre polítics, científics i divulgadors. És innegable que en aquestes circumstàncies és legítim estar furiosos, sentir ràbia, dubtar de tot i fins i tot sentir por.
La incertesa s'ha infiltrat en tots els aspectes de les nostres vides i hem d'aprendre a viure amb ella. Encara que no ens agrade, la incertesa forma part de la vida i cal aprendre a gestionar-la amb valentia i intel·ligència, tot i que acceptar-la no significa resignar-se o conformar-se; es tracta de viure amb la tranquil·litat i seguretat que passe el que passe tenim capacitats i recursos per sortir-nos-en.
Davant d'aquestes situacions amb quina actitud podem viure les circumstàncies actuals? Crec fermament que la resposta no és única ni fàcil però sí possible. Per ajudar a subsistir cal començar per consumir productes de proximitat, per superar la incertesa cal confiar en els protocols establerts per aquells que entenen i gestionen la situació. La fórmula sembla prou evident...
Aquesta crisi clarifica el que mai havíem d'haver oblidat: hi ha coses que tenen preu i ja no tenen valor. Hi ha coses que tenen molt valor... i no tenen preu. Cal continuar donant suport al comerç de barri, a la cultura municipal, a les mesures socials, amb la mirada posada en la transformació social propera, de carrer, de barri, de poble, de ciutat, de País.
Endavant amb l'esperança. La Covid és la pitjor pandèmia de segle XXI i que ha provocat la crisi més gran del nou mil·lenni. Però això no vol dir que estiguem condemnats a viure pitjor que abans.
Tot i que cal acceptar que el futur és incert, no serà mai de rebut fer pronòstics dramàtics, tot al contrari, cal fer-los engrescadors. Estic segur que quan ens en sortim, perquè ho farem, ens sentirem molt més apreciatius, molt més agraïts de la vida. Gaudirem més de totes les petites coses que s'havien convertit en simple rutina i que havíem donat per suposat. Aquest és el meu desig hui, primer dia del nou curs pels nostres fills i néts, esperança d'un futur sempre millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada