Perquè ho hauran fet?

És ben sabut que Correus, legalment Societat Estatal de Correus i Telègrafs, és una empresa de capital públic de propietat estatal, responsable de prestar el servei postal universal a Espanya des de fa un bon grapat d'anys, sent les més de 2250 oficines de què disposa el principal canal de relació amb els clients.

Tot i que des que va ser considerat un servei públic, allà pel segle XVIII, amb el pas del temps el servei s'ha anat modernitzant tant pel que respecta als processos com al sistema, el nucli principal de les activitats del grup continua sent el subministrament del servei postal a tots els ciutadans.

Per això, a tots els pobles, des dels més menuts als més grans, sempre ha existit "una oficina" que, com a mínim, disposava d'un servei de bústia, tipus mural, per recollir els enviaments dels veïns.

A les grans ciutats, aquelles oficines majoritàriament eren edificis singulars que amb el pas del temps, en alguns casos han canviat d'ús, cas per exemple del conegut Palau de Comunicacions de la capital d'Espanya que actualment acull la seu de l'ajuntament de Madrid, mentre en altres llocs, continuen en servei, cas de l'edifici central de Correus de Castelló, una obra de 1932, emblemàtica imponent i singular, de les més representatives de l'arquitectura civil del nostre poble, dissenyat pels arquitectes Ribes i Vilaplana, combinant els estils arquitectònics modernista valencià amb el neomudejar.

Un edifici amb quatre façanes on al cantó entre la façana lateral que dona a la plaça de Tetuan i la posterior amb accés a l'àrea de càrrega, van ubicar-se, segons costum de l'època unes artístiques bústies murals, que per més de 80 anys van ser el lloc central per dipositar els enviaments, ja foren locals, nacionals o dirigits a l'estranger. Fins i tot un artístic rètol-fanal anunciava el lloc exacte d'aquelles.

Amb el pas dels anys i el creixement de la ciutat, aquelles bústies van ser insuficients i, a diferents llocs del poble, van anar apareixent "bústies columna", de color groc, receptors de cartes, arribant a haver-n'hi allà pel 2007, més de 40 repartits per tota la capital.

Però la penetració d'Internet, la massificació de l'ús del correu electrònic, la disminució dels costos d'enviament, la rapidesa i immediatesa o la reducció de l'ús del paper, ha fet que la necessitat d'enviar cartes hi haja disminuït i, a hores d'ara, són molts els veïns que ni recorden quan van dipositar la seua darrera carta a una bústia i quin és el franqueig ordinari que cal abonar per fer un enviament. Les cartes privades constitueixen una pràctica d'escriptura cada vegada menys usual i redueix els seus àmbits d'aplicació i les seues funcions a aquells que consideren l'intercanvi epistolar com una mena de ritus.

Aquesta realitat ha fet que Correus no tan sols es plantege i duga a efecte la reducció i l'eliminació de les bústies columna que té a prop de les seues oficines, si més no també ha clausurat les ranures de les bústies de la seu principal, ocasionant molestos inconvenients als usuaris.

Fins ara, a la seu principal de la plaça de Tetuan, els ciutadans podíem dipositar les cartes ordinàries en les ranures que a aquest efecte existien, però des de fa ja uns mesos, les han cegat i, al seu lloc, un cartell remet a lliurar-les entrant a les dependències, demanant el corresponent torn, fent la impertinent cua i perdent el valuosíssim temps, havent-se a més a més, d'adaptar-se a l'horari d'oficina, sent del tot impossible dipositar la correspondència en el moment que es vulga o puga.

Crec que aquesta situació del tot incomprensible, la del senzillíssim acte de deixar uns sobres en una bústia a l'oficina, que fins i tot suposa menys feina pels funcionaris encarregats de recollir les cartes de les bústies grogues, també es dóna en altres ciutats. El què no arribe a entendre és si aquesta decisió de cegar les ranures de la bústia a l'oficina respon a alguna misteriosa consigna.

I encara ho entenc menys ara, en aquest període, quan per tot açò del coronavirus, l'oficina ha reduït el seu personal al mínim imprescindible. Resulta que en lloc de donar facilitats al ciutadà, augmentant el nombre de bústies, les redueix. Una política una mica estranya no trobeu? Incomprensible...

Si considerem que actualment estem en un moment de transició cap a una societat en xarxa, accions com aquesta de tancar bústies centrals no faran sinó agilitzar la desaparició de la funció de Correus com a mitjà de comunicació i informació. Tal vegada siga això el que de manera indirecta i subtil es busque.