Doncs que bé...

Hi ha una dita popular al meu país que diu "La llengua no té ossos, però en trenca de ben grossos" que de manera molt simple ve a significar que parlar resulta molt fàcil, però mantenir les coses declarades o promeses és una altra cosa.

Tinc molts coneguts que militen o són simpatitzants del Partit Popular, fins i tot alguns amics, que saben ben bé que aquella, la seua formació, mai aconseguirà el meu vot, ni en l'àmbit nacional, ni autonòmic i menys encara en el local; tanmateix crec que com a persones, elles i ells i tots els que dediquen el seu temps a la política, tenen el més sincer dels meus respectes.

Després de 24 anys de govern ininterromput a la nostra ciutat, és sabut que a les eleccions del 2015 el Partit Popular va perdre l'ajuntament en favor de les forces d'esquerra i, democràticament, van plegar veles a la vegada que van obrir un procés de reflexió que els havia de dur a regenerar-se com a partit i tirar endavant una legislatura des de l'oposició; mentrestant i una vegada comprovat que els veïns havíem votat massivament pel canvi, un govern tripartit (PSPV + Compromís + Castelló en Moviment) de caràcter progressista i d'esquerres, va passar a dirigir la ciutat.

I és que el Partit Popular s'havia guanyat a pols estar a l'oposició després dels continus fracassos; el Centre de Convencions de Calatrava, la seu de la VIU que havia de dissenyar Frank Gehry, la Ciutat de les Llengües, el centre Gran Via per a dependents, o el fre que va suposar l'anul·lació pel Tribunal Suprem del Pla General d'Ordenació Urbana, van ser massa revessos per mantenir-se en el govern.

Quatre anys d'oposició del Partit Popular no van aconseguir que a les darreres eleccions, les del 2019, els veïns els hi tornaren la confiança i, novament, el tripartit va revalidar el triomf concretant-se en l'anomenat "Acord de Fadrell" (PSPV + Compromís + Unides Podem). La ciutadania va premiar el treball, l'esforç i la il·lusió de l'equip de govern per complir el programa i buscar que Castelló fora cada dia més una ciutat amb més benestar, o es visca millor i amb noves oportunitats de futur.

Ara, hui, després de 6 anys a l'oposició i amb vista a "impulsar el canvi necessari a la capital" la candidata única a la reelecció com a presidenta del PP local i cap de l'oposició municipal, la senyora Begoña Carrasco, ha presentat a la societat el que la formació que ella lidera anomena, Pla d'Acció del PP 2021-2023, un projecte amb 10 línies estratègiques que, segons diuen, té la finalitat de tornar a fer de Castelló una ciutat oberta, plural, competitiva i en llibertat.

I jo em pregunte: Qui li ha dit a aquesta senyora en particular i al PP castellonenc en general que la nostra no és ja una ciutat oberta, plural, competitiva i lliure? Si parla de "tornar" és que entre 1991 i 2015, quan governava el PP, la ciutat era més oberta, plural, competitiva i lliure? Això ho hauran de dir els veïns, no li sembla? I ho hauran de fer a les urnes no?

Més encara, suposant, cosa difícil a hores d'ara, que a les eleccions vinents fora el partit més votat i poguera tornar a governar la ciutat, si fóra capaç la futura alcaldessa d'implementar les 10 línies que ara proposa, de segur que tot seguiria anant bé, tan bé com ara.

Però com deia al principi, la llengua no té os, i malauradament moltes de les promeses a les quals el PP de Castelló ens tenia acostumats, el temps ens ha fet veure com han anat acabant, una darrera de l'altra, en fracàs.

Ara anuncien si arriben a governar buscar una rebaixa de l'IBI de l'IAE, una millora del sistema sanitari, aconseguir més seguretat, més autonomia per a les festes, la promoció del talent, la desestacionalització del turisme per mitjà del deport... i un fum de coses més. Idees i projectes que, estic segur, qualsevol dels partits que es presenten a les futures eleccions portaran en els seus respectius programes.

No tinc una vareta màgica ni una bola de cristall, però si són capaços d'il·lusionar el veïnat i en un futur el PP torna a governar la nostra ciutat, tant de bo siguen capaços de portar endavant només 5 de les 10 línies estratègiques que ara, a bombo i platerets, anuncien. De segur que la ciutat els ho agrairà infinitament, jo el primer. De moment, només paraules i promeses que, venint d'on venen, no em mereixen massa confiança.