SDDR enfront de SIG: Conscienciació i evolució.

Vesprada de diumenge passat, carrer de Sant Vicent, Castelló. Un cambrer o responsable d'un conegut restaurant ix carregat amb un gran poal ple de botelles de vidre i les llança al contenidor de brossa del cantó d'Amadeu I, el soroll fa que els pocs vianants que en aquell moment passàvem per allí, giràrem instintivament la vista i observàrem el fet.

Independentment que l'acció fora del tot punible, perquè no era aquell contenidor l'adient per llançar vidre, va venir-me'n al pensament el malbaratament econòmic que el fet suposava per l'abandonament dels envasos en un moment en què, la situació econòmica del país en general, i de Castelló en concret, no està per desaprofitaments i dilapidacions de cap mena.

És una xifra coneguda aquella que ens informa que a Espanya fem servir 51 milions d'envasos de begudes d'un sol ús cada dia, 18.000 milions a l'any, i que funcionant el Sistema Integrat de Gestió o SIG (contenidors blau, groc i verd), només es recullen selectivament tres de cada deu.

Més encara, en el cas concret del vidre es recull només el 47% de la producció, una de cada dues ampolles, que en euros suposa una pèrdua de 133 milions a l'any (68 milions que paguen les administracions pel tractament dels residus recollits, més 65 milions que valdrien els envasos que van a parar al contenidor verd, o s'abandonen en carrers, camins, rius, platges i paratges naturals, (si es recolliren de forma selectiva i es reutilitzaren per crear-ne de nous).

És veritat que a Castelló hi ha cada vegada més veïns que dipositem els envasos buits al contenidor de vidre, però també ho és que cada dia que passa se n'abandonen més i en qualsevol lloc, amb un cost indirecte que paguem amb els impostos i les taxes de residus, sense complir-se aquell principi europeu de "qui contamina paga", ja que tots paguem el mateix, tant qui recicla com qui no.

Per això sóc partidari,i des d'ací defense, que davant l'actual sistema de contenidors o SIG, hauria d'implantar-se ja el SDDR, el Sistema de Devolució, Dipòsit i Retorn, per, frenant l'abandonament, acabar amb la ineficiència actual i la desídia, augmentant els nivells de reciclatge.

El sistema el SDDR a parer meu, bastant fàcil de posar en marxa, consisteix a deixar una petita quantitat econòmica (10-20 cèntims) quan el client compra una beguda, que recupera a l'hora de tornar l'envàs buit a qualsevol botiga o supermercat. Així de senzill. Un sistema gens innovador i que en aquells països on funciona (més de 40 a tot el món) aconsegueix recuperar una mitjana del 90% dels envasos.

Una mesura que no entenc de cap manera com no s'implementa ací a casa nostra ja que, d'una banda, no suposa cap despesa per l'administració a la vegada que també genera importants estalvis pels ajuntaments que no han de gestionar la seua recollida, i d'altra, els mateixos comerços cobrant una part per cada envàs recupera,t són els encarregats del seu retorn mitjançant els mateixos camions que reparteixen menjar i beguda a les botigues, recollint els envasos tornats en comptes de tornar de buit.

No és tampoc cap taxa pel consumidor sinó una fiança que es recupera una vegada tornat l'envàs a la botiga o supermercat, per la qual cosa els preus no s'han de veure alterats. En definitiva és una versió moderna d'allò que ja es feia quan nosaltres érem menuts, tornar la botella buida.

Espere que tornar una ampolla de vidre, de cervesa, de vi, de cava... i recuperar els diners prèviament deixats com a dipòsit puga ser una realitat a Castelló en poc temps i no torne a veure situacions lamentables i tristes com la del passat diumenge. Espere prompte veure com el SDDR arracona en part el SIG.